“Darrere una bicicleta n'hi ha molts fent assaig i error”

Museòleg. Va estudiar Història i s’ha especialitzat com a gestor cultural. Va treballar 12 anys a l’Àrea de Museus del ministeri de Cultura i també va fer dos anys d’arqueòleg. Fa bici i és un friqui de la cultura ciclista.

Qui va encarregar que es fes l’exposició?

Hi ha un òrgan gestor del museu que és la comissió tècnica i ens reunim unes quatre vegades a l’any per parlar sobre accions que s’han de dur a terme al museu. Nosaltres vam proposar un ventall de temes i es va escollir el tema de la ciència, i vam haver de desenvolupar aquesta idea.

Què es vol mostrar amb l’exposició?

Hem volgut ensenyar que el procés de coneixement científic no és lineal, que a vegades per avançar hem d’anar fent ziga-zagues i a vegades tornar enrere i reprendre coses que semblava que no portaven enlloc i que finalment sí que funcionen. I exemplificar-ho a partir d’un objecte que a priori ens pot semblar molt senzill, i no, darrere d’una bicicleta hi ha molta gent fent assaig i error i provant coses per fer que aquest estri sigui cada vegada més eficient i doni més bon resultat a tota la societat.

Quines creacions estan exposades?

Fem un repàs ràpid des de les draisines el 1817 fins a peces contemporànies del 2018. Enmig d’aquests dos models hi ha peces curioses que són prototips d’un sol exemplar.

L’exposició comença amb la introducció de la pel·lícula ‘Frankenstein’. Per què?

Perquè el naixement de la novel·la i de la draisina, que és l’antecessor de la bicicleta, té molt a veure amb una crisi climàtica que hi ha l’any 1816, que es coneix com l’any sense estiu. Aquesta crisi, provocada per una erupció volcànica a Indonèsia, va provocar més de 100.000 morts directes i indirectes. És per fer una mica de referència a la frase castellana el hambre agudiza el ingenio. Es moren les collites, la gent passa gana i els primers que en reben les conseqüències són el bestiar, que en aquell moment encara es fa servir com a mitjà de transport. I un baró alemany, utilitzant el seu enginy, intenta trobar una solució per mirar de substituir els animals, i així neix la draisina, que és l’antecessor de tot plegat. I això de Frankenstein és perquè la novel·la neix a l’estiu de l’any sense estiu a Ginebra, i perquè la novel·la té un debat filosòfic molt important al darrere sobre on són els límits del coneixement científic.

Està tenint èxit la mostra?

Sí, la vam obrir el 22 de gener i la tindrem fins al 16 de juny. El públic respon molt bé, no els deixa indiferents. A més a més, hem programat un cicle d’activitats al voltant de diferents temes relacionats amb l’exposició.

Quina és la propera?

El 6 d’abril tenim una anàlisi de Frankenstein com a novel·la en tot aquest context amb l’Elena Aranda.

La paraula ‘eureka’ s’utilitza com a celebració després d’un descobriment. Per què incorpora aquesta paraula al nom de l’exposició?

L’hem volgut posar amb interrogació perquè a l’exposició moltes de les peces que es veuen són prototips que no arriben enlloc, poden ser brillants o no, però no acaben de tenir èxit comercial. Volem que el visitant tregui les seves pròpies conclusions de si allò que veu era una bona idea o realment era una cosa estrambòtica que no portava enlloc.