Emoció fins al final
Les dues darreres derrotes priven el MoraBanc Andorra del coixí que tenia per ser a la Copa però l’equip segueix depenent de si mateix
46378.jpg
Les dues darreres derrotes, a la pròrroga a la pista de l’Obradoiro i diumenge passat a casa contra el València, han fet desaparèixer el coixí que els de Peñarroya tenien respecte als perseguidors fa unes setmanes, però l’equip, actualment setè, encara depèn de si mateix en un campionat que a la majoria els costa mantenir la regularitat. I això ho exemplifica una dada. Si el MoraBanc ha perdut el dos darrers partits de lliga, cap dels altres set equips que es podria considerar en la pomada ha aconseguit dues victòries. Amb l’Obradoiro classificat com a amfitrió, quatre places ja adjudicades als capdavanters –València, Barça, Madrid i Laboral Kutxa– i una cinquena que el Gran Canària acarona i no fa la sensació que pugui perdre, la lluita se centra en les dues restants. Quatre equips tenen la davantera, amb Unicaja, Bilbao i Fuenlabrada amb el mateix bagatge que el MoraBanc –set triomfs i vuit derrotes–. A un partit, n’hi ha tres més si descomptem l’Obradoiro –Múrcia, Joventut i Manresa–, que ho tenen més que complicat perquè hi hauria d’haver moltes errades per davant seu. És clar que si l’Andorra guanya els dos partits que li queden, a casa contra el Sevilla i a la pista del Laboral Kutxa, hi hauria classificació amb permís del bàsquet average. Amb només un triomf les coses es posarien força més difícils, amb Unicaja i Bilbao com a principals amenaces.
Atents a l’‘average’Els andalusos reben el cap de setmana el cuer, el Gipuzkoa, i acaben la primera volta en una pista complicada, la del Reial Madrid. Comptant que perden aquest darrer partit, el seu bàsquet average general és el millor dels aspirants (+14). De fet les diferències de punts en els partits que resten poden acabar sent decisives. El MoraBanc no està mal situat, amb un -19, però per exemple el Bilbao li trepitja els talons amb un -24. I aquest equip és el que a priori tindria un calendari més favorable, ja que visita el Manresa i acaba a casa davant de l’Obradoiro. D’entre els equips amb el mateix bagatge que els del Principat el Fuenlabrada sembla ser el que més complicat ho té ara mateix. Rep el Madrid i acaba a la pista del CAI Saragossa. A més, arrossega un balanç de -38 en la diferència de punts. Peñarroya, fidel al seu discurs de partit a partit, deia en acabar el duel davant del València que la següent parada serà dissabte a casa contra el Sevilla, i que si es guanya es tindran totes les opcions de ser a la Corunya al febrer. Llavors quedarà per resoldre el darrer trencaclosques, els números de la darrera jornada.
Grup previ a la minicopaD’altra banda, l’equip infantil del MoraBanc ja té rivals per a la fase prèvia de la Minicopa, competició dels planters de la Lliga Endesa que es disputa en paral·lel a la Copa dels sèniors. Enguany s’ha introduït el format de prèvia, que es disputarà a Saragossa a final de mes i en el qual els del Principat hauran d’enfrontar-se en el seu grup al Bilbao, el Gran Canària i el València. Amb Obradoiro –amfitrió– i Reial Madrid –darrer campió– classificats, hi ha sis places per a setze equips.
TIR LLIURE
Física i química
Èric Bartolomé, exjugador i tècnic superior de bàsquet
En l’actualitat, l’esport professional ha desenvolupat tot un seguit d’eines que permeten avaluar amb molta precisió les variables físiques de l’entrenament o la competició. Aquestes poden ser estrictament fisiològiques –ritme cardíac, consum d’oxigen– o bé les que podríem anomenar també objectivables: distància recorreguda, nombre de passades o pilotes recuperades. Al bàsquet, les estadístiques recullen un bon nombre d’aquestes darreres i queden reflectides en la valoració individual al final del partit. Cap esport, però, mesura la part química que tant condiciona el resultat final, allò que cohesiona un grup i el fa rendir per sobre de les expectatives. Diumenge passat, el MoraBanc va caure davant l’equip amb més química d’Europa en aquets moments. La mateixa química que ha portat l’equip a les portes de la Copa. Perquè amb química, tot es possible.