Albert Llovera, estrella del Dakar mediàtic

És el seu moment. I l’ha d’aprofitar. “El dia de l’arribada vaig fer sis o set entrevistes i avui unes quantes més. Tot això és perquè continuem treballant pels patrocinadors que ens han ajudar a anar al Dakar, que, tot s’ha de dir, estan supercontents. Ara necessitem repercussió mediàtica”, va explicar ahir abans d’entrar als estudis de TV3. Abans havia passat per les redaccions de l’Sport, El País i Marca. I avui l’andorrà marxarà cap a Txèquia, on repetirà amb l’equip Bonver Dakar Project. Només Llovera sap el que li va costar enganxar-se al passat Dakar i no vol patir tant. Al temps que busca també suport per fer cosetes en la nova temporada. “Podríem tenir cotxe per fer raids, dues o tres proves del Mundial de Bajas, però estic buscant diners per fer una altra cosa. Què? Dependrà de com s’ompli la cartera. Hi ha equips a qui els agrado, però l’any passat pensava que ho tenia fet amb Toyota i no va sortir. És complicat”. Sobre la seva experiència amb el Tatra, Llovera comentava que “com a Dakar m’ha agradat més el primer que vaig acabar. Aquest ha estat molt de ral·li, però m’ha anat bé perquè m’he adaptat al camió ràpid i m’ha agradat moltíssim. Hem rodat entre el 25-26 en moltes etapes, no m’he quedat al darrere i hauria pogut acabar més endavant si al principi no hagués perdut tant temps”. Per a Cristian España, a petita escala, la situació és semblant. Els propers dies haurà de visitar els patrocinadors que l’han acompanyat en el seu somni de córrer el Dakar i també es trobarà amb la gent de Suzuki. “He tornat una mica trist perquè ja veia l’ar­ribada. Però he tingut molts problemes amb la moto. I no jo. Cap Suzuki ha arribat i jo vaig ser l’últim a caure a falta de dues etapes,” raonava el pilot. “Hem de parlar amb ells. No vam provar la moto en alçada i no corria, no passava de 120 quan els altres anaven a 160 per hora i en la primera setmana es va notar. A les parts més tècniques anàvem millor. I així vam arribar a la segona setmana, en què a la segona part de l’etapa marató la moto va dir prou.” Era el quilòmetre 221 de l’especial de la desena etapa. Punt final al somni d’arribar a Rosario i nit al ras. “Vaig passar molt de fred. Va ploure una mica i vaig passar tota la nit sense dormir, caminant amb la manta tèrmica fins que a dos quarts de cinc uns aficionats em van treure i vaig pujar al seu cotxe.” L’organització es va fer càrrec de la moto, mentre España esperava per tornar a casa, on aviat tornarà a pilotar. “Suzuki m’ha deixat una moto i ara toca canviar de xip per participar als Ice Gladiators. Què faré la temporada? La meva idea és disputar el ral·li Merzouga, al Mar­roc, que és de les Dakar Series, i prendre part en alguna prova del Mundial”. Ara toca descansar uns dies i començar l’altre Dakar, a la recerca del pressupost.