Cercant la millor línia

Serà el segon any que visita el país i l’objectiu és que sigui com a mínim tan visible com l’exercici passat. Els seus arguments, imatges plàstiques i espectaculars amb suports de darrera generació com el que proporciona Internet i la possibilitat de retransmetre en streaming. Un bon dia assegura ressò. Per això, i com sempre es fa des de l’organització, s’ha buscat la jornada adequada entre un petit ventall que sempre es reserva perquè els participants cerquin la línia de baixada que creuen més adient i executin inspiració i moviments buscant seduir els jutges i endur-se la victòria. Hi ha neu i la situació és bona, advertia el cap de tota la història, Nicolas Hale-Woods, però les previsions anuncien augment de temperatures i per això es començarà aviat i també s’ha avançat un dia la prova. Demà era el dia preferit, però la climatologia mana. El Baser Negre –pic de Cabeyrou– ha estat la zona escollida per a l’organització. Menys base de neu que l’any passat però amb gruixos destacats després de les darreres precipitacions, apuntaven ahir en la presentació. I les travesses estan molt obertes tenint en compte que el circuit arrenca al Principat, un afegit que pot donar més notorietat a la prova i que agrada als organitzadors locals, com destacava Enric Torres, d’Andorra Turisme. Als participants els tocava anar-se’n a dormir aviat ahir després de la trobada de benvinguda perquè sabien que ben aviat, encara sense sol enfilaran cap al cim des d’on buscaran la victòria. Ahir tots ells van tenir l’opció de fer el reconeixement perquè a­questa mena d’improvisació que planteja el forapista sigui el màxim possible de controlada. Entre la seixantena de competidors, amb dues invitacions, dos riders del Principat. Dani Fornell en esquí masculí i Lorelei Torres en el femení. “Tinc la línia claríssima”, deia Fornell, que amb tot lamentava que “em tocarà sortir el darrer de la cursa, amb la neu transformada i unes condicions molt pitjors que el primer”. Ambiciós, deia que “no em conformo mai amb una posició. M’agradaria estar en el Top-10”. L’any passat va ser dotzè. Torres, que el 2015 va assolir una setena plaça entre la nòmina femenina, indicava que “l’any passat estava molt nerviosa. Aquest any és diferent i físicament em trobo molt millor. Estic molt contenta del resultat de l’any passat i per què no repetir”, deia l’andorrana, que va acudir a la presentació d’ahir. Amb ella hi havia una rival, la nord-americana Jackie Paaso, que testimoniava com de còmodes es troben els competidors del circuit en una seu descoberta l’any passat. “Vam trobar gent acollidora, bones muntanyes. Andorra és un lloc bonic per estar-s’hi”, deia la vuitena del rànquing de l’any passat, quarta a Arcalís.