Sense Copa

A més, es va trobar un rival gens disposat a fer concessions, un Laboral Kutxa en un gran moment, amb un jugador determinant com el pivot grec Bourousis. El partit perfecte que demanava Joan Peñarroya no va sortir. No era una bona plaça el Fernando Buesa Arena per cremar els darrers cartutxos, i tirant de retrovisor apareix aquell partit de Santiago, fa unes setmanes, que es va escapar a la pròrroga quan semblava lligat poc abans del temps extra. Una derrota contra els bascos demanava massa ensopegades dels rivals directes. I el Bilbao, que va complir contra l’Obradoiro (88-83), i el Fuenlabrada, que va superar el CAI in extremis (79-80), van ser els que van somriure. L’Unicaja, que perdia a la pista del Madrid (85-80), era un damnificat d’honor. No va començar pletòric ningú, i potser era una bona notícia per al MoraBanc, que va trobar la cantonada dreta del seu atac per llançar dos triples i prendre la iniciativa. S’entonaven més els del Principat davant un Laboral Kutxa fred i Stojaniovski agafava el comandament de les operacions per al 13 a 19. Amb tot, la qualitat dels bascos està fora de dubte i a poc més d’un minut per al final un triple de Blazic equilibrava (21-21). El quart acabava amb una assistència d’esquenes de Bourousis per a l’esmaixada de Hanga i el 25 a 21. El Baskonia es començava a agradar, posava grapa i això era perillós. Shermadini descansava, Clark no podia amb el grec i l’Andorra tenia un problema. Fins al 32 a 23 se n’anaven els de Perasovic, que tot i els intents de reacció dels de Peñarroya mantenien la iniciativa fins al descans. Molts recursos tenien uns i més justos anaven els altres, que a més s’anaven carregant de personals –tres en duia Stojanovski ja al segon quart–. Per això el 52 a 43 al qual no ajudaven la resta de marcadors. Guanyava Bilbao amb solvència contra Obradoiro (53-35) i ho feia Unicaja per un marge més estret a la pista del Madrid (43-46). Fuenlabrada perdia a Saragossa. Calia afinar molt i sobretot millorar en intensitat perquè el rival estava sent superior en tot, i col·locava mans, esgarrapant rebots i pilotes dividides que complicaven la reacció andorrana. Shermadini aguantava l’equip en el tercer quart, però Bourousis, imperial, seguia fent de les seves i el Laboral Kutxa no es relaxava gens. Era complicat sacsejar el partit des de l’intercanvi de cistelles i en això es va convertir el duel durant alguns minuts. La zona tampoc no va resultar i l’Andor­ra volia i no podia. Amb el 80 a 62 a l’inici del dar­rer quart tocava toc de corneta a la desesperada. I va trobar una via Peñarroya amb un cinc poc habitual i Pino jugant tots els minuts. L’equip va arribar a col·locar-se 84 a 76 amb un triple d’Stojanovski quan els locals també reservaven jugadors importants. I també amb un 89 a 81 a manca d’un minut i escaig. Però tot era massa tard i ple d’urgència, i els locals ho sabien. La Copa ha estat a prop, però tocarà veure-la des de casa.