Llovera ja pensa en el proper Dakar

Llovera ha explicat les dificultats, tant físiques, com tècniques i mecàniques que va viure en la coneguda cursa de resistència sobre les carreteres i els paratges naturals de l’Argentina i Bolívia. El pilot andorrà es va haver d’adaptar en temps rècord a un nou vehicle que no havia conduït mai i, tot i els problemes –sobretot els dos primers dies– que gairebé el porten a abandonar, va aconseguir superar-los i acabar en la 35a plaça de la general. Llovera, però, creu que el resultat no fa justícia als bons temps que van registrar quan van deixar de tenir problemes i no descarta tornar a fer el Dakar sobre un camió, si li ofereixen un bon projecte.

Albert Llovera va córrer el Dakar sobre un camió Tatra acompanyat pel belga Charly Gotlib i el txec Jaromir Martinec, després d’aconseguir tancar la seva participació ‘in extremis’. Després d’haver aconseguit acabar l’edició del 2015, el pilot andorrà viatjava amb l’únic objectiu de tornar a creuar la meta del dur ral·li. La cursa va començar amb moltes dificultats, ajustant al detall les peces del camió, adaptat a les necessitats de Llovera per aconseguir que els comandaments no fossin tan durs. Al camió, de nou tones, li costava molt frenar amb el motor i van estar a punt de cremar els neumàtics per un ús excessiu del fre.

Tot plegat va suposar que perdessin sis hores el primer dia i dues hores el segon dia, que els situaven en una altra cursa, “un altre Dakar”, com ha explicat Llovera. Aquests dos dies i la nit en què van arribar a dos minuts del tancament de l’arribada, van suposar que acabessin en la posició 35, tot i que Llovera insisteix que “no reflecteix el que estàvem fent”. Aquell dia tan llarg, va suposar que tinguessin només 45 minuts per preparar-se per tornar a sortir per fer la següent etapa i a aquest estrès s'hi va sumar l’ansietat per no saber què li passava a un altre dels andorrans participants, Cristian España.

No obstant això, Llovera va superar els entrebancs, entre els quals també hi havia el mal d’altura i altres problemes físics que li van sorgir, per aconseguir trobar el seu ritme. El pilot ha explicat com amb el seu humor “llatí” engrescava els companys belga i txec per animar-se i tirar endavant. De fet, la tossudesa és un dels trets més característics de Llovera, que assegura que, “igual que quan esquiava, que treia els punts a final de temporada” s’esperava que els competidors estiguessin cansats per treure un “plus de força” en els moments dolents i no defallir mai.

Deu dies després d’haver conclòs el ral·li i d’haver visitat la casa del seu equip, a la República Txeca, Llovera ha reflexionat sobre un ral·li que considera cada vegada més ràpid, amb menys aventura, però més velocitat. El pilot i ortopeda destaca la “gent maca” que ha conegut en el món dels camions i els bons temps que va aconseguir marcar en les zones menys tècniques.

Com és habitual, el fet que no pugui moure les cames li ha suposat més d’un maldecap organitzatiu, però aquesta vegada ha acabat satisfet amb l’ajuda de l’equip i assegura que “per primera vegada m’he sentit molt suportat en un lloc molt complicat”, com és la caravana del Dakar. L’aventura suposa que Llovera hagi de tenir una tenda de campanya especial que van construir després de buscar les peces a botigues de bricolatge d’Argentina i que, per exemple, hagi de baixar del camió despenjant-se d’una politja, però el seu matalàs portat des d’Andorra va fer la situació molt més tolerable.

“El primer sobtat sóc jo mateix”, ha explicat sobre la seva finalització en el ral·li, “no pensava que aniria tan ràpid amb el camió ni que m’aguantaria el braç”. Llovera ha tornat amb problemes als tendons i al braç esquerre, però el fet que vagi pel carrer “i tothom m’abraça” li compensa. “El resultat és justet”, lamenta, tot i que assegura que “ens ho hem passat molt bé”. Insisteix que anar al Dakar amb un camió “no és difícil, és complicat”, però reconeix que no hagués aguantat més de dues etapes més. De l’experiència rescata les sensacions d’anar en un vehicle que treu 920 cavalls de potència a 2.000 revolucions, tot i que, amb 18 marxes, s’hagi de fer servir el canvi molt més sovint que amb un cotxe.

Finalment considera que és “el millor Dakar que he viscut”, tot i els durs moments. A finals de febrer tornarà a començar el complicat camí per trobar un seient en un dels ral·lis més durs del món i ara només pensa en poder compartir una estona amb els amics per fer-se el seu propi homenatge. El director de màrqueting del grup Crèdit Andorrà, Joan Ramon Mas, ho ha resumit en una frase dirigint-se a l’Albert Llovera “no tinc paraules per al que has fet, tu sabràs com ho has fet”.