Ambiciós

El podi de Feldberg omple de confiança Lluís Marín, que persegueix un triomf i vol enfilar-se a la general de la Copa del Món

46727.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un temps que no ha semblat tan llarg i que ha endurit el surfista de neu del Principat. Amb decepcions, amb lesions, i també amb alguna altra alegria, com un parell de cinquenes posicions. La sensació és que en aquest temps Marín no ha baixat de l’elit d’una disciplina no tan popular com l’esquí alpí, però de màxima exigència. La sensació també és que ell és conscient que el bons resultats no han d’aturar-se en dues terceres places, i que una victòria a la Copa del Món més que somni és objectiu. També seguir treballant per millorar llocs a la general del circuit, on ara és cinquè. “Treballo per això. No és gens fàcil. Enguany l’objectiu és estar al Top-10, però s’ha de mirar d’anar més enllà. No em quedaré content fins que no guanyi una Copa del Món. Un tercer lloc al final és el del segon perdedor de la cursa”. Declaració d’intencions de les que agraden i aixequen la moral de la tropa. “Primer a la Copa del Món no, primer d’un Campionat del Món”, apuntava el president de la FAE, Albert Coma, que a la roda de premsa d’ahir a la seu de MoraBanc acudia d’oient. La propera cita arriba el 20 del mes vinent a Sunny Valley (Rússia) i fins llavors Marín deixarà descansar una espatlla que es va lesionar a la prova inicial de Montafon. Si estigués bé faria proves de Copa d’Europa, però prefereix el repòs actiu, amb preparació física al Principat però sense entrenaments específics –“és un risc innecessari”–. Confessava que a Feldberg hi va anar perquè era una prova doble “per no perdre tants punts”, però que ho feia més relaxat que de costum, sense posar-se grans expectatives a causa dels problemes físics. I que la competició el va anar fent créixer. “De vegades et demanes si saps guanyar, o si saps estar al davant, però no anava faltat de confiança”, deia. És conscient que d’un podi a l’altre s’ha convertit en millor competidor. “Aquest any els temps [a les classificatòries] han estat bons, estic anant ràpid”, deia. I no té dubtes que un cop arribats a aquest nivell “el més important és el cap”, i sobre la manera com toca gestionar la pressió deia que intentarà demostrar a les pròximes Copes del Món que té fortalesa mental. “Relativitzant les coses es paeixen millor.”

ENSURT ABANS DE L'ALEGRIA AMB L'AMIC PIERRE VAULTIER

Tot i que el principal culpable de la seva progressió només pot ser ell, els anys de treball de Marín han tingut bons acompa­nyants. A banda del suport incondicional de la família, recordava ahir la figura de Pere Goicoechea, el tècnic amb el qual va pujar de ben jove. El 2014 separaven els seus camins i Marín s’integrava a l’equip francès. Agraïa Visa com els francesos l’han acollit, sense fer diferències, i parlava Marín de la relació amb un dels companys d’entrenament i rival en la competició, Pierre Vaultier, vencedor diumenge. Deia que tenia ganes de compartir un podi amb ell, com ha estat el cas. A Feldberg tot just abans de l’alegria hi va haver ensurt. Només creuar l’arribada Marín no va poder controlar del tot la direcció en la frenada i va acabar impactant amb la planxa contra el company. “Em pensava que l’havia matat. Va ser una sensació estranya perquè no vaig acabar de gaudir el moment.” Per fortuna tot va quedar en no res. El francès, or a Sotxi 2014, estarà enguany als X-Games. “Qui fa disciplines extremes hi vol ser, però no és senzill”, deia Marín sobre una prova privada i invitacional, amb prioritat per als nord-americans. “Amb aquest resultat l’any vinent tinc la plaça”, afegia amb convenciment.

tracking