Un simulacre molt real

Cap detall pot quedar a l’atzar i ahir, a la pista de l’Àliga, que acollirà la prova el 27 i 28 d’aquest mes, estava previst un simulacre d’evacuació en cas d’accident que va acabar per esdevenir una evacuació real per la indisposició d’un dels membres de l’equip de rescat. “Teníem previst efectuar el simulacre de dos casos d’evacuació i al final n’hem hagut de fer tres”, bromejava a peu de pista Sergi Francisco, director mèdic de la cursa, que, anècdotes al marge, va qualificar la jornada de “molt positiva” tot i el contratemps, que va quedar en un simple ensurt. I és que executar un rescat com el d’ahir per un esdeveniment de primer nivell, amb un alt factor de risc i que serà objecte de la mirada de milions d’espectadors (es calcula que 75 milions van seguir el desenvolupament de la prova pel país el 2012) requereix que tots els equips implicats funcionin com un engranatge perfecte. “És una tasca molt complicada, perquè hi ha moltes parts implicades. El que hem fet avui és coordinar-les, per evitar duplicitats i fer el rescat i la posterior evacuació el més àgil possible, però sempre fent prevaldre eficiència sobre rapidesa”, explicava Jordi Pujol, cap de cursa de Grandvalira 2016. Un equip d’aquestes característiques mou una trentena d’integrants, entre membres del servei de pista, equip mèdic de l’estació, el grup de rescat de muntanya dels bombers (GRIM) i el servei urgent mèdic. “Des que s’activen els pisters fins a l’evacuació al centre mèdic poden passar uns vint minuts”, indicava Òscar Santos, responsable del GRIM. Durant la disputa de la competició, els bombers disposaran de tres helicòpters, un aparell medicalitzat, un de rescat i un tercer reservat per romandre a la pista en cas que s’hagi de traslladar un possible ferit a un centre hospitalari. La orografia de la pròpia pista, comentava Pujol, fa imprescindible la presència d’aquests aparells. “Feta la primera valoració, el més ràpid i àgil possible sobre la mateixa pista, per protocol, un cop rescatat, l’accidentat es baixaria al centre mèdic del Tarter on es faria l’exploració i la primera estabilització si és necessari. Allà disposarem d’especialistes, un anestesista, un cirurgià general i un cirurgià traumatòleg. Només en un cas molt greu s’obtaria pel trasllat a un centre hospitalari, assenyalava Sergi Francisco. Per dur a terme la primera valoració in situ, comentava Òscar Santos, dos rescatadors, per tal d’apuntalar les zones amb gran pendent i evitar incidents sobre el terreny, es traslladarien fins a l’indret de l’accident amb helicòpter per realitzar la immobilització de l’accidentat amb l’anomenat matalàs de buit, per traslladar posteriorment el ferit. Amb els protocols mèdics i de seguretat fixats, estudiats i revisats, i la infraestructura a punt, l’única incertesa que rodejarà la disputa de la Copa del Món és la meteorològica. L’organització, però, es mostra optimista, a un mes vista no preveu la suspensió de la prova i espera poder posar en marxa els canons de neu a final d’aquesta mateixa setmena, quan està prevista una baixada de les temperatures.