Quatre anys als llimbs
La federació no ha demanat als clubs cap documentació per comprovar que els 4 jugadors no residents autoritzats a competir vivien fora del país
Es tracta de la figura dels futbolistes no residents que cada club pot tenir –quatre com a màxim– i que poden jugar a la lliga sempre que no rebin una remuneració econòmica. I és que la federació durant aquest temps –fiant-se dels clubs– no exigia presentar cap documentació –l’empadronament al lloc de residència– que acredités que els esportistes vivien fora del Principat i només accedien al país per entrenar –en alguns casos ni això– i jugar els caps de setmana. Aquesta situació havia despertat el recel d’alguns clubs que sospitaven de l’existència de jugadors que estaven residint a Andorra sense papers i no complien la reglamentació. La federació només demanava a les entitats que els jugadors no residents tinguessin una assegurança privada per estar coberts en cas de lesió greu i que no rebessin un sou. Fonts federatives van argumentar al Diari que no tenen potestat per controlar on viuen els jugadors i que aquesta feina correspon, en tot cas, al servei de policia. Ara, el Govern, especialment sensible després del cas dels permisos de residència per a entrenaments esportius que s’ha descontrolat amb l’arribada massiva de jugadors mexicans, ha pressionat la federació perquè controli la situació i evitar així irregularitats. El primer pas ha estat exigir als clubs de primera i segona divisió que han fitxat jugadors no residents en el mercat d’hivern –concretament entre el 2 i el 31 de gener– que presentin el certificat d’empadronament dels esportistes per garantir que efectivament viuen a Espanya o bé a França si és que es dóna el cas. Ara per ara, aquesta mesura afecta només a les noves incorporacions, a les quals no se’ls farà la fitxa fins que la documentació exigida no estigui en poder de la federació. Segons l’ens, aquesta exigència no implica, de moment, els jugadors no residents que estan disputant la lliga nacional des del començament de la temporada, tot i que es mantenen les sospites dels clubs que alguns estarien al país en situació irregular i sostenen que si és així estarien adulterant la competició.
QUINZE LÍNIES
Les vergonyes de la lliga
L’arribada dels mexicans i el tripijoc administratiu per poder residir sense treballar ha acabat de mostrar les vergonyes d’una lliga de futbol que fa temps que no creix del tot recta i que el diners de la UEFA?han convertit en bipolar. La picaresca que hi ha hagut al voltant de la norma dels no residents és un altre exemple i no serà fins ara que s’hi posi remei. Hi ha clubs que han fet i la federació i el Govern els han deixat fer. Aquest any de desgavell demana un reset.
UNA VELLA ASPIRACIÓ DELS CLUBS APROVADA L'ANY 2012
La possibilitat de tenir un mercat més ampli per fitxar era una vella aspiració dels clubs de la lliga, que va rebre el vistiplau del Govern l’estiu de l’any 2012. D’aquesta manera, els equips van tenir via lliure per fitxar jugadors no residents i va ser l’assemblea de la federació la que va limitar a quatre els esportistes per club que podien gaudir d’aquest estatus. Prèviament la federació havia presentar una consulta a la secretaria d’Estat d’Esports per assegurar-se que no tindrien problemes i s’adequava a la llei. Esports va traslladar la demanda al gabinet jurídic del Govern, que va donar la seva conformitat, sempre que es tractés de futbolistes amateurs, és a dir, sense possibilitat de rebre una compensació econòmica per petita que fos. L’aleshores secretari d’Estat, Jordi Cerqueda, va donar llum verd a l’obertura del mercat, cosa que van aprofitar de seguida la majoria de clubs per reforçar les seves plantilles (només la UE Santa Coloma, dels grans, aposta pel producte nacional). En un primer moment es va pensar que els futbolistes de l’Alt Urgell serien els grans beneficiats, però a hores d’ara alguns jugadors vénen fins i tot de Barcelona.