Rugbi al país de la ‘haka’

Set mesos estarà l’andor­rà Marc Saura a Nova Zelanda, la terra dels mítics All Blacks, la haka i els tres títols de campió del món de rugbi. La pilota oval mana com en cap altre país. I aquesta va ser una de les raons per les quals l’exjugador del VPC i isard, mig de melé de 23 anys, va decidir marxar cap als antípodes. “Vaig triar Nova Zelanda perquè volia aprendre anglès i sempre m’ha cridat l’atenció el país, els paisatges i la cultura maori. I el rugbi va ser una raó de pes ja que aquí és el millor lloc per practicar aquest esport. La gent ho viu molt i d’una manera diferent a França, que és el que vivim a Andorra”, explica. El jove isard, conegut amb el sobrenom de Tyson a la seva etapa al segon equip del VPC, viu a Mount Maunganui, un poble de platja a tres hores d’Auckland, la capital econòmica del país. “És un lloc petit i tranquil, semblant a Andorra, però a l’estiu la població es multiplica per cinc”, assenyala. I allí s’ha fet un lloc a l’Arataki Sports Club, un club, apunta Saura, “en què la majoria de jugadors comparteixen la cultura maori. L’any passat van guanyar la Baywide Division 1 i van pujar. Aquest any jugarem a la Baywide Premier Champions, que és la divisió més alta de la regió, que es diu Bay of Plenty. M’han dit que el nivell és més o menys equivalent a federal 2 a França”. La temporada de rugbi de 15 començarà el mes vinent i això va permetre a l’andorrà entrenar la modalitat de set quan va arribar al país –“per ser més ràpid i mirar de trobar els espais més fàcilment”, incideix–, i aquest mes compagina la pretemporada de rugbi de 15 amb competicions de rugbi de 10. “Els entrenaments aquí són diferents. Sempre intenten que hi hagi la pilota pel mig. El que més difereix del rugbi a què estava acostumat és la facilitat que tenen per mantenir la pilota viva, sempre intenten continuar la jugada, passar l’oval i que el joc sigui ràpid. Intenten evitar el contacte o anar a terra”, assegura. Sobre la seva adaptació als entrenaments, l’andor­rà comentava que “de resistència i velocitat estic bé en comparació amb els companys, però aquí som molt més corpulents i ràpids a la vegada. Els entrenaments que estem fent duren dues hores i normalment fem mitja hora només de físic i després sempre treballem amb la pilota, que és el més important per a ells”. Sobre els objectius amb què sortirà l’equip a la lliga, el mig de melé assenyala que “no seran ambiciosos ja que acaben de pujar. La meta és mantenir la divisió i intentar sorprendre”. I la haka? L’andorrà comenta que “sé que el meu club en té una, però crec que només la fan en partits importants. He vist vídeos d'abans de la final de l’any passat on la feien. Però no és una pràctica per a cada partit com fan els All Blacks”. Un cop finalitzada la seva etapa a Nova Zelanda, cosa que en principi arribarà a final d’abril, Marc Saura té clar que vol seguir jugant a rugbi. “I tant. Ara mateix és el que m’agrada i em fa feliç. Mentre sigui així seguiré practicant aquest esport”.Com a experiència vital, el jove jugador recomana poder sortir per eixamplar horitzons. “Després d’aquests mesos fora d’Andorra puc dir que és molt positiu marxar ja sigui per aprendre l’idioma o una cultura de rugbi diferent, que en aquest cas és excepcional”. Un company seu, Esteve Dolsa, ara al Barça, ho va provar a Austràlia. El Marc s’ha decantat per Nova Zelanda. La crida dels antípodes és forta.