A punt per volar

Tanquen les pistes, comença a fer-se fosc, engega la feina que no es veu. I Jorge Aguirre, xilè que va venir a fer temporada al Principat el 2001 i és resident fix des del 2008, comença la pacient tasca que l’ha ocupat des de principi de temporada a Grandvalira. Ell és un dels jardiners de l’Àliga, hores d’ara la nineta dels ulls de l’esquí del Principat. Per aquesta pista el cap de setmana vinent s’hi llançaran les millors es­­pecialistes del món, necessiten primera qualitat sota els seus esquís, i l’organització la vol perquè diguin que Andorra ha complert amb escreix. Ara, quan falten pocs dies per a l’esdeveniment, toca polir detalls. La feina grossa està enllestida, va començar al novembre fabricant neu artificial. A principi de gener el gruix era bo. S’havia treballat, distribuït i compactat la major part del traçat, i les darreres setmanes s’ha anat filant prim, passada rere passada, assegurant totes les zones i atenent les més complicades. “Aquesta pista s’ha de mimar molt. T’hi jugues molt. Hi baixarà gent de categoria mundial i no els pots fallar”, comenta Aguirre mentre puja i baixa per la part final de l’Àliga al comandament d’un troll, la màquina que ancorada per un cable assegura feina precisa. S’hi estarà fins a la una de la matinada, fent la majoria de la feina a la pista. Quan té lliure, li agafa el relleu el David, i així l’Àliga rep massatge a diari. La superfície és àmplia però la feina minuciosa. Cal garantir un gruix i una densitat, i la tecnologia és aliada. La màquina del Jorge du un GPS i un software que connecta tots els maquinistes que estan treballant alhora i permet controlar la tasca de cadascú. També un sonar que mesura el gruix de la neu que hi ha a sota. Jordi Pujol, el director de cursa a la Copa del Món, reitera la frase en el camí cap a la perfecció: “L’objectiu és que l’última corredora es trobi la pista igual que la primera.” Es pot dir que és tasca impossible, però com més a prop s’estigui més ben valorada serà la feina. Aguirre parla d’una de les obsessions en tots aquests mesos de feina, que la pista “no quedi contaminada” en qualsevol racó. S’exigeix un mantell blanc i uniforme. I segur. Les previsions meteorològiques sembla que ajudaran. Convé que no nevi molt els dies abans perquè la pista està prou ferma. No ha estat un any de molta neu, però els recursos que s’aboquen a l’Àliga, amb molts canons i molta cura, la tenen a punt. Pujol explica que està millor que l’any passat. “Fa uns anys que hi treballem, hi veus passar corredors i vas prenent nota per introduir-hi millores.” Aguirre, que ja va viure la Copa del Món del 2012 a l’Avet, intentarà no perdre’s l’espectacle quan arrenqui dissabte. “En la Copa del Món hi ha feina de molta gent i en molts apartats, però la pista és el que veu tothom”, assegura. Espera veure com llueix la criatura. Com l’Àliga s’enlaira.