El malson d’Aitor Rubio
Una lesió complicada al maluc deixa l’internacional fora de les pistes fins a final de temporada
Els problemes al maluc que arrossega des de fa diversos anys i que es van agreujar a l’inici de la present campanya han obligat l’andorrà a guardar repòs durant els propers mesos i esperar l’evolució d’una afectació que podria, fins i tot, obligar-lo a posar punt i final a la seva trajectòria esportiva, als 29 anys. Ara mateix, però, Rubio no es planteja aquesta possibilitat. “De moment he decidit no tornar a jugar aquesta temporada, però no he pensat més enllà. Per poc que pugui m’agradaria seguir jugant”, explicava al?Diari l’internacional andorrà. “La setmana passada vaig visitar el metge després de la infiltració que em varen fer el desembre i les molèsties segueixen. Ara estic descansant i reforçant la zona, però no vull forçar pel que quedarà de competició quan acabi aquests mesos de recuperació”, afegia. Aitor Rubio va estar disputant el campionat de lliga de Tercera Divisió Nacional amb el Sant Julià fins el passat mes de desembre, quan les molèsties al maluc, que es remuntaven a feia un parell d’anys, el van obligar a parar. “Són dolors que notes i als quals no dones importància, però no remetien. Vaig visitar diversos metges, un fisioterapeuta i un traumatòleg, fins que aquest estiu passat un especialista en el maluc de Barcelona em va detectar el problema”, comentava el meta del?Sant Julià. A finals d’any Rubio va decidir parar i optar per les infiltracions, un tractament conservador, en comptes de passar pel quiròfan, una opció que, ara mateix, el metge que el tracta no veu clara, per la dificultat que suposa la intervenció. L’internacional no pot realitzar cap mena d’esport de contacte i mentrestant es prepara per enfortir la zona afectada treballant al gimnàs amb l’el·líptica, fent spinning o estiraments. Rubio, però, no descarta l’operació si té “la certesa que podré tornar a fer vida normal” tot i que encara no té presa una decisió definitiva. “No m’ho he plantejat. Encara és aviat”, sentenciava. Jorge Dias, tècnic del?Sant Julià, novè classificat a la lliga i que aquest passat cap de setmana es va retrobar amb la victòria amb un contundent 8 a 3 sobre el Futsal Lleida, comentava ahir el contratemps “important” que suposa l’absència d’un jugador del recorregut de Rubio i indicava que “haurem de veure com evoluciona a l’estiu”. La responsabilitat de defensar els tres pals del Sant Julià recau des de fa poc mes de dos mesos en el juvenil Andre Ferreira, del qual Dias assegurava recentment que “és un porter molt jove, amb molt futur per endavant i que ara haurà d’aprofitar l’oportunitat que se li ha presentat”.
UN JUGADOR REFERENT
PRODUCTE DEL PLANTER NACIONAL
Aitor Rubio és un dels darrers jugadors de nivell que ha donat el futbol sala andorrà. Provinent del camp gran, va arribar a la porteria petita el 2005, com a tercer porter de l’Andorra de Xavi de la Rosa, que militava a la Divisió de Plata i en aquella temporada tenia l’experimentat Nacho de titular. Poc a poc va anar creixent fins a fer-se un lloc, i es va convertir en peça clau fins que la secció va desaparèixer, en un convuls 2013 en què la temporada estava sent bona a la segona categoria espanyola i que va tancar una etapa al futbol sala del país. Aitor va tenir alguna oferta per poder seguir en el futbol sala d’elit, però no es va decidir a sortir d’Andorra, on té la família i la feina, per una aventura que tal com havia davallat tot al país veí no li garantia resoldre el seu futur a través del futbol sala. Els darrers anys ha defensant la porteria del Sant Julià i des de ja fa molt temps és un fix entre els tres pals de la selecció, i s’ha convertit en tot un veterà i referent sense haver complert la trentena. El seu futur està hores d’ara en l’aire.