Baghdatis, rival ‘top’

Quan Andorra va jugar la Copa Davis enquadrada en el Grup II, l’any 2003 i va disputar eliminatòries convencionals que poc tenen a veure amb les lliguetes que ha disputat en divisions inferiors, el millor rival d’aquell any, el grec Vasilis Mazarakis, tenia el rànquing 157 de l’ATP. Ahir Jean-Baptiste Poux, que va exercir de número u mentre Laurent Recouderc es reservava per als dobles, va tenir al davant un finalista de l’Open d’Austràlia (2006); guanyador de quatre tornejos del circuit ATP –Beijing, Zagreb, Sidney i Estocolm–; i sense anar gaire lluny, finalista la setmana passada al torneig de Dubai, on el va derrotar el suís Wawrinka. Marcos Baghdatis no va tenir cap dificultat per superar l’andorrà per 6 a 2 i 6 a 0 i Poux ho tenia clar: “És un altre nivell. Està entre els millors i competeix cada setmana contra els millors”, explicava el tennista del Principat, que amb tot no marxava decebut pel joc que va poder fer ahir a Tallinn (Estònia), on es disputa la competició en el grup III. “L’experiència ha estat molt bé, i jo no m’he trobat del tot malament. Al principi del partit he pogut jugar de tu a tu, li he disputat boles de joc. Després ja ha estat una altra cosa i s’ha imposat la seva superioritat”, descrivia Poux. Ell tindrà l’honor de ser el rival contra el que Baghdatis ha batut la millor ratxa de victòries consecutives a la competició, que ostentava el suec Bjorn Borg. Ha aconseguit el trenta-quatrè triomf, tot i que és evident que hi ha un factor distorsionador. L’equip suec ha estat molts anys al grup mundial i Xipre, que va arrencar a la Davis el 1985, va aconseguir arribar al grup I el 2009, amb la qual cosa els rivals del xipriota es poden considerar més assequibles que els de Borg. Sigui com sigui Baghdatis, que ara té trenta anys i va estrenar-se amb només catorze en la competició per nacions, té tots els números per ampliar el registre durant la competició estoniana. Aquesta setmana s’ha aturat el circuit internacional perquè les seleccions per a la Davis puguin ser més lluïdes i no hi hagi renúncia, però el compromís de Baghdatis sempre ha existit i el seu Xipre és candidat a pujar. “Avui (per ahir) era un dia per sortir sense pressió, a gaudir. Sabíem que no teníem res a fer, perquè el número dos de Xipre també té molt bon nivell”, deia el capità d’Andorra, Gerard Blasi, justificant la decisió de reservar Recouderc –teòric número u– en els individuals i donar l’alternativa al jove Eric Cervós, que va perdre per un doble 6 a 0 davant de Petros Cheysochos en el partit entre números dos. Als dobles, amb Poux i Recouderc i sense Baghdatis al davant –de moment només ha jugat individuals– també va acabar en derrota però va ser una altra història. Els andorrans van guanyar el primer set per 4 a 6, el segon va ser ajustadíssim, amb possibilitats que caigués a una o altra banda, i al final es va decidir per als xipriotes en un mal tie break andorrà (7-1). I el tercer, tot i tenir alguna possibilitat de trencar servei d’inici, va caure de forma clara per al rival (6-1). Els primers de grup són els que passen a les semifinals, i els finalistes ascendeixen al grup II. Amb Baghdatis al grup l’equip andorrà ja partia sense esperances, i després de perdre davant Montenegro (2-1) i Xipre (3-0) li queda la possibilitat d’acabar tercer de grup. Serà si guanya Islàndia, que ahir perdia contra Montenegro. “Amb un 2 a 1 estem davant d’ells, però s’haurà de treballar molt perquè tenen un bon equip. Ho intentarem”. Passi el que passi, del retorn d’Andorra a la competició per països després de tres anys d’absència, sempre es podrà recordar que Baghdatis va ser un dels rivals. Un rival top.