A Catalunya? No, gràcies

La proposta del dirigent, de la qual ja es va fer ressò el Diari l’any 2014, passaria primer per l’acceptació dels jugadors, de la junta i finalment dels socis, ja que una decisió d’aquest calibre l’ha de prendre l’assemblea. En tot cas, la temporada vinent el VPC seguirà jugant a França (primera sèrie) i quan acabi el mandat Escolà, si es presenta a la reelecció, ho faria amb aquesta important novetat en el nou projecte. Veus autoritzades del rugbi andorrà consultades pel Diari van mostrar el seu rebuig unànime a un canvi d’aires del VPC i el raonament bàsic és la diferència del nivell entre el rugbi que es juga a França i el de Catalunya. Thomas Ginesta, a qui va rellevar Pep Escolà com a president, es mostrava ahir “contrari a moure’ns de França. Ell es pensa que perquè parlem el mateix idioma serem amics, però només cal recordar com vam sortir d’allà l’última vegada. Sempre serem els de fora i el nivell del rugbi és molt inferior”. Una altra veu crítica és la de Christian Trillas, president del club entre el 2005 i el 2009, que ha optat per no seguir en directe els partits “perquè estava molt decebut”. Trillas, qui va apostar fort en el seu mandat per fitxar jugadors de fora amb els quals es va arribar al sostre de la tercera federal, va criticar de sortida el descens de categoria. “Primer, no s’hauria hagut de baixar. L’equip s’hauria hagut de mantenir. I, després, no estic d’acord a jugar a Catalunya perquè es perdria encara més rugbi. El que s’ha d’intentar és fer un equip com Déu mana aquí, començant per recuperar gent.” L’excapità Josep Magallon és, juntament amb David Kirikàixvili, un dels darrers retirats il·lustres del VPC i de la selecció. Reconeix que en algun moment ha estat temptat de tornar, però recalca que “quan vaig dir que em retirava era perquè em retirava de debò”. Per l’excapità, baixar a jugar a Catalunya “seria fer un pas enrere, claríssimament. França és un país amb molta més tradició de rugbi i ens va costar molt accedir-hi. Penso que quan ho vam aconseguir va ser un triomf important i ara no veig bé renunciar-hi”. Magallon assenyala que “és evident que s’està passant per un mal moment, però és qüestió de cicles. Ha plegat una generació i s’ha de tornar a reconstruir l’equip, sense més. Pot passar pel cap canviar de lliga, però no és ni de bon tros el que necessita el rugbi”. En sintonia amb ell està l’expresident de la federació, Jordi Cerqueda, que admet que “pot haver-hi cert nerviosisme per haver baixat però no és la mort del rugbi. Jo he jugat a primera sèrie i no ens va impedir fer un recorregut fins a tercera federal. França ho permet. El rugbi ha passat per moments més complicats. El que s’ha de fer és una reflexió interna perquè hi ha hagut un salt generacional, com el que hi va haver a l’inici dels anys noranta, i no s’ha cobert”. Cerqueda va voler recordar l’històric de quan el VPC jugava a Catalunya i ho va haver de deixar dues vegades. “Potser no som gaire ben acceptats a la Catalana”, apuntava. Finalment, Toni Castillo, que ho ha estat tot al rugbi andorrà (jugador, entrenador, seleccionador, president...), es mostrava també en desacord amb l’opció llançada per Pep Escolà. “Des de fora es fa difícil saber què està passant dintre del club, però, respectant totes les opinions, crec que seria un error impressionant deixar França. Per nivell. Les perspectives de progrés a França són més bones. Seria com tirar vint anys enrere. Esportivament no hi ha color. A més, s’equivoquen si pensen que serem més ben rebuts. Sempre serem els estrangers”.