Ni ànima, ni play-off

Una vegada més, i ja en són moltes les darreres setmanes, el rival del MoraBanc va mostrar més ganes i més determinació per endur-se el partit en uns ajustats darrers minuts. I ja no val parlar de detalls. Ni l’èpica d’un Stojanovski afectat per la grip, que va assumir galons en l’últim quart (on va anotar tots els seus 15 punts) va salvar un equip perdut en la direcció de joc i amb el seu jugador més determinant, Giorgi Shermadini, assegut a la banqueta en els moments, potser, més decisius de la temporada. Saltava el MoraBanc al parquet de l’antiga plaça de braus d’Illumbe coneixedor de les victòries de Bilbao i Tenerife que reduïen el marge d’error. El duel interior entre dos quatres versàtils, Bogdanovic i Landry, i Shermadini contra?David Doblas, dos cincs clàssics, prometia d’inici. Les desigualtats generades pels intercanvis defensius es presentaven com un dels factors que podien decantar el partit, amb el nord-americà anotant amb facilitat els seus primers quatre punts traient avantatge de la seva agilitat sobre el georgià. Va ser, però, des del perímetre des d’on el MoraBanc semblava encarar d’inici l’enfrontament. L’encert de Betinho, per partida doble, David Navarro i Bogdanovic des de més enllà de 6,75 (4/5) donava al conjunt andorrà el primer clar avantatge (10 punts) en el marcador. Mateix guió amb intercanvi de papers en els segons deu minuts amb Zoran Vrkic, Travis Wear i Txemi Urtsaun fent mal a la defensa del MoraBanc des del perímetre. Un parcial de 16 a 4 amb poc més de tres minuts col·locava els de Porfi Fisac 9 punts a sobre (37-28), però Holt liderava la reacció andorrana per deixar l’equip només 2 punts per sota al descans (46-44). El de Portland va donar de nou avantatge al MoraBanc en el marcador anotant de tres la primera cistella de la represa en uns deu minuts de bogeria, amb nou alternances en el marcador que van acabar amb els andorrans entrant als deu minuts decisius dos punts per sobre (61-63). L’intercanvi de cistelles continuava i la dinàmica del dar­rer període, massa recent en la retina, no convidava a l’optimisme. Els de Peñarroya encaraven l’últim minut amb avantatge en el marcador (72-75), però dos triples consecutius, de Grimau i Landry, concedits amb moltes facilitats defensives capgiraven, ara sí, definitivament el partit per al conjunt donostiarra. El carrusel final de tirs lliures no va fer més que prolongar l’agonia. Les últimes opcions per revifar la il·lusió i millorar la imatge passen per la visita de l’UCAM Múrcia del proper cap de setmana. El play-off no era una obligació, treure el caràcter, sí.