Mantenen la calma

“Durant aquest mes i mig hem deixat aquesta possibilitat molt lluny”, declarava instants després Joan Peñarroya. Amb la permanència gairebé assegurada finalitzada la primera volta, la segona meitat de la competició s’encarava des de la il·lusió, des de la recompensa a la feina ben feta. Els resultats, però sobretot les sensacions, pràcticament han posat el punt final al que havia de ser un bonic repte. Per explicar les derrotes es va parlar de detalls, es va parlar de desajustos defensius a corregir o falta de concentració. Però amb el pas de les jornades el guió s’ha repetit. “Vull pensar que no és un tema d’actitud”, declarava Francesc Solana. Pel director esportiu del MoraBanc, ara és el moment “de treballar en la mateixa direcció, amb el màxim d’il·lusió, però també amb el màxim de concentració, perquè la millora individual repercutirà en el col·lectiu”, i hi afegia que “es tracta d’una qüestió de responsabilitat individual per posar el màxim rendiment a disposició de l’equip”. Després de tenir els seus jugadors més de mitja hora tancats al vestidor d’Illumbe, en una esbroncada a l’alçada de “l’hòstia monumental” que, en paraules de Daniel Clark, havia patit l’equip, Joan Peñarroya reconeixia que “quan perds tants partits de la mateixa manera llavors ja no és casualitat”, i es va erigir com “el màxim responsable”. Després de les paraules del tècnic, però, Solana va descartar buscar qualsevol mena de revulsiu. “Aquesta no és la nostra manera de treballar. El que hem de fer és buscar el màxim rendiment i és feina de cos tècnic aconseguir-ho. És clar que la dinàmica de l’últim mes i mig no és bona i hem de fer un pas més.”