“He de fer un salt i per millorar no he de pensar en els resultats”

Posi una nota a la temporada.He fet mitja temporada regular, no he fet els resultats esperats, i mitja temporada molt bona. La part final és molt bona. Al Campionat d’Andorra, a les FIS, vaig fer el millor resultat de punts FIS de sempre. No deixaré de dir que aspirava a més, hi ha hagut ocasions on he estat a prop de fer els objectius demanats, però sempre hi ha hagut una, dues o tres dècimes que m’han costat aquests punts.

Com paeix no entrar a la segona mànega a la Copa del Món?No vull tornar a parlar d’objectius. Sé que he de fer un salt, he de millorar, per fer aquesta millora no he de pensar en els resultats. L’any passat va sortir bé i aquest any ja pensava que he de fer això, això i això... M’he obsessionat tant a fer podi a la Copa d’Europa i trenta a la Copa del Món que al final no he fet ni l’un ni l’altre. És el que ha passat tots aquests anys i he tornat a cometre l’errada. He de fer com fa dos anys, treballaré al màxim i augmentaré el meu nivell sense pensar en resultats. I llavors vindran.

Els podis en curses FIS i la millora de punts són recompensa o consol?Recompensa a la feina feta. L’esquí de principi de temporada ha estat bo a mànegues, una de bona, una de dolenta... El resultat no era el que esperava. A final de temporada he fet moltes curses amb molt bon nivell amb rivals que han estat de les trenta en Copa del Món i he estat present. Em quedo amb això. M’he de recolzar en això per construir, i l’any vinent començar així. No em puc permetre començar com aquest any.

Així, punts FIS o posició?Per a mi val més el resultat, per exemple un podi en Copa d’Europa, que els punts. Les posicions donen la regularitat. Els punts FIS t’ajuden a tenir un bon dorsal, determinen un rànquing, però al final els pots tenir amb dues curses bones. La francesa Barthet, a la qual es troba des de petita, va fer podi a la Copa del Món d’An-dor­ra. Què li sembla?De petita sempre la guanyava jo, al Borrufa, a la Topolino... Després sempre ha estat un punt per davant meu. Fa molts anys que esperaven un podi seu i com diu ella feia deu anys que ho buscava. Això només em dóna ganes de continuar, pensar que les coses no surten sempre quan vols i com vols. Que és any rere any, i no abaixar els braços. Els seus resultats i els de la Taina (Barioz), una francesa que fa podi a les finals de la Copa del Món, són un exemple. Que un any s’aconsegueix girar la truita.

Un any més torna a ser la referència en l’esquí, amb Joan Verdú que puja fort. Desgasta?No, al contrari. Estic contenta de ser un referent a Andorra. Jo vaig fent el meu camí i tant de bo també entre les noies de l’equip hi hagi l’any vinent millors resultats. Si l’equip masculí i femení pugen és millor per a tothom, la pressió es reparteix. I el Lluís (Marín), que ens ajuda amb el surf de neu. Entre tots podem tirar endavant la federació.

De vostè diuen que té l’esquí però que el factor mental... Potser està farta de sentir-ho.Estic treballant i crec que he fet un pas endavant pel que fa a cap. Accepto tenir la pressió i els nervis però intento que no m’afecti, transformar-ho en positiu. He de seguir millorant en això perquè puc fer sis mànigues, regulars, ràpides i sense errades, i de vegades no saps per què arribes a la cursa, la primera mànega és perfecta i a la segona l’espifies.

Acaba l’any i se la veu hipermotivada. Com mira el futur? Any rere any. Sóc competitiva i no m’agrada perdre. A curt termini. Si pensés que d’aquí a un temps paro, quelcom fallaria.

Com li ha anat treballar amb el seu germà Marc?He treballat amb tot l’equip i també he estat adjuntada a França. Ha costat a principi de temporada, amb canvi de programa. M’ha afectat i al principi quan havia d’estar en forma no ho he estat. Amb el meu germà molt bé, hem treballat molt bé amb el David (Fillet), el Guti (Marc Gutiérrez), el Roger (Vidosa), la Laura (González), la meva preparadora física i que no estarà amb nosaltres l’any vinent. Els vull agrair la feina.

I amb França?Seguir un programa amb altres noies que no tinguin els mateixos objectius que tu no em convé. Per a l’any vinent hi haurà canvis i espero que resultin.

Què farà ara que ha acabat?A la universitat, i he d’agafar vacances. Em cal tallar una mica perquè l’any passat vaig fer només una setmana i és com si hagués competit dos anys seguits.