Continua la caiguda

La segona, amb més caràcter dels andorrans, va servir per evitar un marcador d’escàndol perquè la victòria local no va perillar. Joan Peñarroya va sorprendre d’entrada col·locant Sergi Pino –Betinho estava tocat– i Stephen Holt de base, agafant el relleu en el cinc inicial respecte al dia de l’UCAM de Víctor Sada. El de Badalona va sortir a pista ben entrat el segon quart només pels problemes de personals. Ahir era l’últim petit en la rotació en un seriós avís de Peñarroya, com va fer la setmana passada amb Schreiner. El tècnic no es casa amb ningú, per molt referent que sigui. El MoraBanc només va tenir un avantatge al marcador en tot el partit (2-3) després d’un triple de Holt. A partir d’aquí la desesperació. L’Unicaja, ben guiat per Hayes, va començar a anotar i ràpidament es va situar deu punts per sobre amb un parcial d’11 a 0. El MoraBanc feia aigües en una pista difícil (només 3 derrotes locals en 13 partits). Ahir no eren els triples la creu, sinó els rebots i les segons opcions d’atac que atorgaven. Els malaguenys, millor equip de l’ACB en les captures ofensives, van emportar-se 11 rebots per 3 dels andorrans, amb un Shermadini desaparegut tot el partit (cap punt i 5 rebots). Sagnia. I de les grosses. Perquè l’equip de Joan Plaza –un equipàs– es va trobar molt còmode i només algunes precipitacions del base Nelson van propiciar que el MoraBanc es col·loqués a -3 (19-16), però va ser un miratge perquè 8 punts consecutius, amb dos triples seguits de Nedovic, van tornar a catapultar els locals a l’inici del segon quart (27-16). Peñarroya va demanar temps mort, però res de res. Obtusos en atac, amb només Jones i Holt clarividents, en defensa ningú no va poder aturar Edwin Jackson, que va anotar ell solet deu punts. Al descans, 46-30, 24 a 6 en rebots totals i 61 a 20 en valoració. Veure-ho per creure-ho. Tocava remuntada. Però aquest equip no està per apel·lar a l’èpica i molt menys després de tres derrotes seguides que l’han deixat tocat i amb l’autoestima pel terra. Tot al contrari que el pivot Fran Vázquez, que amb dos taps consecutius a Clark i Jones es va guanyar el reconeixement del públic després de convertir-se en el millor taponador de la història a l’ACB, desbancant Romay. El partit estava per celebracions, sense que el MoraBanc no fes ni pessigolles als andalusos, que van jugar al seu ritme. La relaxació local al final del tercer quart, coincidint amb moviments tàctics de Peñar­roya, van permetre a l’equip andorrà guanyar el parcial (18-19 en punts i 8 -10 en rebots), però la renda seguia sent important (+15). Un triple d’Schreiner va ajustar la cosa. La xaranga del Martín Carpena va animar com mai però els jugadors locals estaven emboirats i Bogdanovic i Schreiner, recuperat des de la llarga distància, van permetre als andorrans baixar dels 10 punts. Però l’Unicaja no es va deixar sorprendre, tot i que el MoraBanc va tenir un parell de triples per deixar la diferència en -7. No van entrar els tirs i a poc a poc la quarta derrota andorrana era un fet. La victòria no arriba. I segueix la caiguda.