Velocista a la força

Va aconseguir arribar a aquesta marca interna en la distància més llarga en piscina, la seva especialitat, però ja fa un temps que sap que haurà de canviar de pell i aparcar el seu perfil de fondista per convertir-se en velocista. Els 1.500 no són gaire televisius en bona part per la durada de les proves, i això fa que les places per competir estiguin més limitades que en altres distàncies. Per això la marca que acredita Arias en els 1.500 no li arriba per disputar la distància. L’alternativa que li queda és nedar uns 100 metres lliures que té poc més de tres mesos per perfeccionar. Les dinàmiques de treball per a una prova i l’altra no tenen res a veure. “Ho estic treballant tot i que costarà. S’haurà d’intentar fer el màxim, els dies que queden fins als Jocs és un temps just per treballar la velocitat, s’ha de canviar molt l’entrenament. L’objectiu és anar allà i intentar fer millor marca. Em fixo nedar per sota dels 56 segons –el seu registre– i gaudir de la competició”, explica el nedador, que va quedar una mica decebut quan va saber que hauria de competir en una prova que no és la seva. La rutina d’entrenaments de Font Romeu no està establerta per a velocistes i durant l’any es completen molts quilòmetres a la recerca de la resistència. Després d’un inici de temporada car­regat de força volum d’entrenaments Arias té un parell de setmanes de descans i quan torni consensuarà amb el seu tècnic, Richard Martínez, una preparació diferent per potenciar la velocitat. “Allà nadem dotze vegades per setmana, però per als cent metres seria dolent. La idea és entrenar una sessió de piscina al dia amb molta tècnica i velocitat, i complementar aquests entrenaments amb molt de físic fora de l’aigua, tot plegat per guanyar força i potència”. Espera que la planificació d’urgència doni resultats, perquè uns Jocs Olímpics no es disputen cada dia.