A tota velocitat

a història de l’equip Martimotos arrenca fa quatre anys moguda per la voluntat de donar una empenta al negoci familiar de venda de roba i accessoris motociclistes que és vigent des del 1967. I Martí Martínez, que ha donat continuïtat a la tasca del pare, es fixa en la modalitat del road racing, la de la competició en carretera, per treure el nas i donar-se a conèixer. És menys mediàtica que els circuits però a la vegada això fa que pugui ser assequible per a una estructura que arrenca sense grans pretensions. I al darrere afició i tradició, sobretot en territori britànic. I el seu gran exponent és el TT (Tourist Trophy) de l’illa de Man, prova amb més de cent anys d’antiguitat i que és coneguda com una de les més perilloses del món. Allà es planta amb el pilot espa­nyol Antonio Maeso. L’experiència li agrada, l’engresca i el fa créixer. Fins ara. Afegeix pilots als que dóna infraestructura, i curses del calendari. I uneix el negoci, la passió pel motor i la seva formació en el món de l’audiovisual per afegir un interessant vessant divulgatiu al projecte. Munta un canal de YouTube que compta els seguidors per milers i un blog en el qual relata com si fos un diari les experiències en una modalitat que està d’acord a qualificar com a més salvatge. S’agafen velocitats de vertigen i les carreteres no concedeixen escapatòries. De fet, al TT de Man han mort més de dues-centes persones en aquests anys d’història. Enguany s’estrena aquest mateix mes a la Northwest 200 d’Irlanda del Nord, continuarà a Man aquest mateix mes i seguirà amb el Manx GP –una TT de Man per a pilots menys experimentats–, l’Ulster GP i una prova a Macau. El francès Timothee Monot i els espanyols Raúl Torra i Víctor López són els actuals competidors de l’equip, tot i que Martimotos també patrocina pilots importants, com ara l’anglès Peter Hickman, vencedor en la darrera prova de Macau. “A poc a poc t’hi vas posant i vas creixent, i invertint més diners. De vegades no vols ni pensar en la qüestió econòmica. La intenció és continuar amb aquesta estructura mentre puguem, també compto amb l’ajuda de la meva dona. Dins del món de la TT la gent et coneix. Més enllà ja es una altra cosa”. Entre els seus objectius també hi ha apropar la disciplina als aficionats d’Espanya i França, els països més propers i en què no és tan coneguda com en altres llocs. En el record de Martínez i la gent involucrada en el projecte sempre hi haurà el francès Franck Petricola, mort l’any passat a Man. El va conèixer el 2013 i li va donar suport per córrer. Va patir un greu accident a la Northwest que el va tenir en coma durant dos mesos, però es va recuperar i res no el va dissuadir de seguir corrent. L’any següent xocava contra un arbre i va perdre la vida. Martínez opina que tots els pilots que competeixen en aquesta disciplina assumeixen els riscos, que són molts, i que tot i que hi ha molta feina per millorar la seguretat, hi ha accidents i morts, també entre el públic. “Nosaltres mai no forçarem cap pilot a res, el pas el fan ells i la seva seguretat està per sobre de tot”. Sovint per als pilots és un somni estar en aquestes curses, i la majoria són amateurs: Tor­ra i López, per exemple, treballen de mosso d’esquadra i de fuster. La mitjana de velocitat a Man, per exemple, pot estar en més de 200 quilòmetres per hora, amb puntes màximes superiors als 330 per hora. A banda, cal negociar un circuit de seixanta quilòmetres i molts revolts.