Comiat decebedor

Els de Joan Peñarroya van caure de forma clara (74-84) contra un conjunt de Santiago que va mostrar des del primer moment la determinació pròpia d’un equip que buscava la permanència i que la va celebrar degudament sobre el parquet, en una reedició de l’última jornada a casa de la temporada passada, també amb triomf gallec. La manca d’objectius de l’equip, el poc atractiu del rival i el calendari amb el festiu de demà no acompanyaven en una nit més freda de l’habitual al Poliesportiu tot i la predisposició dels col·legiats a escalfar el públic durant el primer període. Els deu primers minuts ja van deixar entreveure el desenllaç decebedor d’un partit reflex d’una temporada per moments il·lusionant, amb un mal regust de boca final tot i el pas endavant que l’equip ha fet respecte de la seva estrena a l’ACB. La poca combativitat de l’equip va provocar algun tímid xiulet a la graderia després d’una cistella sense oposició de Maric, que col·locava els de Santriago dotze punts per sobre en el segon període. Xiulets ben notables durant la segona meitat, quan els visitants van arribar a situar-se amb 17 punts d’avantatge. Equip i seguidors, però, van poder reconciliar-se un cop acabat el partit. Com la passada temporada, els aficionats van poder acomiadar-se dels jugadors a les portes del Poliesportiu. Giorgi?Shermadini va ser un dels més demandats, els seus 2,16 van ser un reclam per als més menuts, però també per a un bon grapat d’adults. “Vam començar la temporada molt bé, amb unes expectatives molt altes, però la segona volta ha estat molt dolenta, especialment durant aquests últims mesos”, comentava un inèdit Víctor Sada, encara amb molèsties al genoll, que podria no haver-se acomiadat de l’afició sobre la pista. “He fet tots els esforços per estar-hi també per arribar al diumenge que ve. Tinc aquesta frustració de no haver ajudat l’equip durant aquestes últimes setmanes i en els partits en què no vaig jugar. Fa molt de temps que no puc ajudar l’equip i fa mal perquè els dos anys que he estat aquí sempre he intentat que l’equip funcionés”, comentava el base, que espera poder arribar al duel contra el València que tancarà la temporada i on l’equip buscarà en una complicada pista la tretzena victòria que permeti superar les 12 de la passada temporada. David Navar­ro, per la seva banda, comentava que “esperàvem aconseguir la victòria per l’afició, però no jugar-nos res ens ha pogut fer sortir més relaxats, però no hauria d’haver estat així”.