“Crec que m'he fet un nom a la Superlliga espanyola”

Xavi Folguera ha posat el punt final a la temporada, que va iniciar a Bèlgica i ha acabat al CAI Terol, sent subcampió de lliga. El títol, que hauria estat el segon consecutiu, se li va escapar al cinquè partit. Ara pensa a descansar i no anirà amb la selecció.

Com valora la temporada?

De la part de Bèlgica estic una mica decebut. Tenia ganes de sortir, de provar a fora, però no va anar com jo volia. El club [Guibertin] no era gens seriós. Sort que al desembre em va repescar el Terol.

I ho ha fet prou bé.

Em vaig haver de posar les piles rapidíssim perquè venia sense preparació física ni res. Però tenia moltes ganes i em vaig ficar al dia ràpid. L’entrenador va apostar per mi i vaig jugar. Crec que és la temporada que més tranquil he jugat, juntament potser amb la d’Eivissa. No em penedeixo d’haver-hi anat.

Seguirà, oi?

Sí. Estic content d’haver renovat per a un any. Necessito una mica d’estabilitat.

O sigui que Terol sí que existeix, sobretot en vòlei.

I tant. Hi ha més afició que al futbol. De fet és el pavelló de la Superlliga on més gent hi ha.

És un equip seriós? Paga al dia?

Per això no hi ha problema. L’1 o el 2 ja tens els diners al compte i si et passa alguna cosa el club sempre està a la teva disposició.

A aquestes alçades se sent un jugador respectat a la pista?

Sí, crec que m’he fet un nom a la Superlliga i al vòlei espanyol. La gent em coneix. He jugat als millors equips d’Espanya, no en equips de la zona mitjana o baixa. On he anat hem estat a dalt.

Quantes vegades li han dit allò de si fes dos pams més...

(Riu) Unes quantes. Però ho he compensat amb agilitat i amb el salt. Per jugar a altres lligues potser sí que sóc baixet.

Com recorda la darrera etapa al CV Andorra? Trista?

Quan passa el temps es va oblidant. Ho vam passar malament, teníem un equipàs, per guanyar la lliga, però no podem estar sempre lamentant-nos.

Tornaria a provar d’anar a fora?

Tinc una espineta clavada per això de Bèlgica i m’agradaria intentar-ho de nou. En una lliga seriosa, com la francesa.

No anirà amb la selecció a l’Europeu de petits països.

Físicament estic per peces, necessito refer-me. És una llàstima, però també he de treballar. No puc viure del que he guanyat a Bèlgica i a Terol.