Reportatge
Centenari Lima
Centenari Lima
Fa gràcia que el meu partit 100 amb la selecció sigui a Estònia. Allà va començar tot, com diria Piqué. Ja que no pot ser una selecció forta, m’agrada que sigui Estònia”, comenta Ilde Lima. El defensa acompanyarà dimecres –si una lesió d’última hora no ho impedeix i Koldo Álvarez ho creu oportú– Òscar Sonejee en el club del centenari de la selecció. Dos històrics, que curiosament van debutar amb l’equip nacional en un amistós el mateix 22 de juny, a Estònia. Ilde, a més, va marcar en la derrota 4 a 1. “Mai m’hauria esperat arribar tants anys després a poder ser centenari. A Andorra és molt complicat perquè no juguem fases finals i costa tancar amistosos”, assenyala.
El petit dels Lima, col·leccionista de samarretes, ja té “un lloc principal” reservat per a la casaca de dimecres. La primera, la del debut, no està en el seu museu. “A Estònia vam jugar també contra Letònia i la vaig canviar amb un central letó. Encara la conservo. La que tinc és la primera en partit oficial, al Comunal contra la Ucraïna dels mítics Shevchenko i Rebrov”, assenyala.
Dels 99 partits que ha jugat, l’internacional es queda amb dos. Pel seu significat. El primer, el que l’Andorra de Manuel Miluir va jugar a França contra el Brasil de Ronaldo, Rivaldo o Bebeto, per citar uns noms. Lima recorda que “vam ser molt criticats abans del partit perquè tothom deia que faríem el ridícul i que deixaríem malament el nom del país. Vam perdre 3 a 0 només. Després de jugar contra ells ja no teníem por a ningú. Aquella selecció era el màxim”. L’altre duel va ser a París contra la França campiona del món. “Vam ser el primer rival seu, a Saint Denis, amb 90.000 persones, i vam perdre 2 a 0, amb els dos gols a la segona part”, apunta.
Bons records que s’acumulen en el repàs a 19 anys de trajectòria internacional, amb majoria de derrotes: “Sap molt de greu perdre però si mires la nostra realitat i la dels rivals te’n fas creus. Assumeixes les derrotes, però és difícil. Aspires a competir, pèro en alguns partits les diferències són bestials.” En el record, cada cop més llunyà, aquella selecció que va sumar 5 punts en el Premundial 2006 –“sens dubte, la millor de tots aquests anys”–. Ara la realitat és una altra i dimecres si Andorra perd a Estònia igualarà el rècord negatiu de partits sense gua-nyar. “Ens agradaria que no fos així, però ara és molt difícil sorprendre i l’Estadi Nacional no ens ajuda, per dimensions i per tot” assegura.
Sigui com sigui, Ilde Lima vol seguir marcant gols –és el pitxitxi de la selecció amb 10– i no pensa en la retirada si les forces acompanyen. En aquests sentit, assenyala que “m’agradaria acabar la propera fase amb 37 anys i fer-ne una altra, però si no estic bé posaré l’intermitent a la dreta i pararé”. Geni i figura.