“L'Andorra Ultra Trail es fa un lloc entre les millors”

La catalana (Manresa, 1976), independentista declarada, és un dels noms mediàtics de les curses de muntanya. Enguany tornarà a participar en la Marató dels Cims, que va guanyar l’any passat.

Què l’ha animat a repetir?

Andorra és immillorable per al trail, amb muntanyes i paratges espectaculars. Serà una bona manera de preparar altres reptes com l’Ultra Trail del Mont Blanc o l’Ultra Pirineu. L’organització i el públic encara fan de l’Andorra Ultra Trail un espectacle més gran.

Com recorda l’any passat?

A banda de la calor que va fer recordo una cursa de les que m’agraden, amb una mica de tot, alta muntanya i boscos espessos espectaculars.

Repetirà a la marató. S’ha plantejat algun altre traçat?

M’he plantejat altres proves, però enguany estic bastant lligada al calendari. Segur que tard o d’hora acabaré fent la Celestrail o, qui sap, potser la volta sencera. Ho tinc al pensament!

Com veu la prova en el marc internacional? Repercussió i nivell competitiu.

Va creixent cada any i de mica en mica es va fent un lloc entre les millors curses. En l’àmbit competitiu encara falta més presència de corredors d’elit, però en el popular està molt ben valorada i això és el més important.

Enguany l’Ultra Trail ha tancat les inscripcions dos mesos abans. Que li sembla la popularitat que viuen les curses de muntanya?

N’hi ha moltes, massa per al meu gust. La qualitat és més important que la quantitat i en breu temps només quedaran les més boniques, mítiques i ben organitzades. Que s’esgotin les inscripcions tan aviat és un bon símptoma per a l’Andorra Ultra Trail.

Veu factible repetir per tercer any a l’Ultra Trail World Tour? I possibilitats al Campionat del Món?

L’Ultra Trail World Tour aquest any el deixo en segon terme, ja l’he guanyat un parell de vegades i em motiven nous reptes com el Campionat del Món a la Vall de Boí o la UTMB, la reina de les ultratrails. Cal generar noves il·lusions i nous reptes per seguir motivat en aquest esport.

Després d’abandonar al Makalu l’any passat pensa intentar un altre cim d’aquestes característiques aquest any?

El terratrèmol va sacsejar la vida de més de 10.000 persones i des del primer moment amb el Fer­ran Latorre vam decidir centrar tots els esforços a ajudar el país tot i els pocs recursos de què disposàvem. Vam pensar que la muntanya no es mouria de lloc i que tard o d’hora hi tornaríem. El Ferran fa poc va fer el Makalu, i espero que aquesta tardor jo pugui escalar el meu primer vuit mil.

Falta opinió, valentia o implicació política en l’esport?

El dia que es deixi de barrejar política i esport voldrà dir que anem bé, que hem aconseguit el somni. Hi ha molts esportistes de renom del nostre país que tenen les idees molt clares però amaguen el cap sota l’ala. Estaria bé que qualsevol atleta o persona mostrés els seus sentiments sense por, al cap i a la fi estem en una democràcia i ens podem expressar lliurement.