Mor Muhammad Ali, el púgil que va transcendir més enllà de l'esport

Muhammad Ali, el llegendari excampió dels pesos pesants i tota una icona i referent social del segle XX, va morir la matinada de divendres a dissabte als 74 a causa de problemes respiratoris, segons un comunicat ofert pel portaveu de la família. L’excampió, retirat des del 1981 i que patia Parkinson des de feia anys, havia estat hospitalitzat a l’àrea de Phoenix aquesta mateixa setmana i el que havia de ser una afectació lleu es va complicar molt.

La mort d’Ali, que duia una vida tranquil·la al costat de la seva quarta esposa però a qui en les seves darreres aparicions públiques se’l veia debilitat, no només és una pèrdua sentida en el món de la boxa sinó en la societat dels Estats Units i per extensió al món. Nascut a Louisville el 1942 les seves grans condicions físiques li van permetre convertir-se en un boxejador únic en els pesos pesants, amb una velocitat i reflexos que no s’ha vist més en aquesta categoria. Medalla d’or en els Jocs de Roma al 1960 en els semipesants, quan el 1965 va derrotar Sonny Liston per retenir el títol del pes pesant va arrencar una carrera única i històrica.

Però a banda dels seus combats i l’habilitat per provocar els rivals en les prèvies, va ser una icona social. Es va enfrontar a tot allò que es manifestava com a desigualtat cap a la raça negra i va ser tot un contestatari. Es va negar a anar a la guerra del Vietnam, una decisió que va deixar-lo sense poder boxejar força temps. Home de genialitats dialèctiques, es va convertir en un líder al qual els joves volien escoltar, per reflexionar sobre el seu compromís sobre la igualtat per a tots als Estats Units i la defensa del pacifisme. Una mostra de la seva personalitat és que va canviar el seu nom de Cassius Clay al de Muhammad Ali i es va convertir a l’Islam.

Entre els seus combats memorables hi ha el del 1971 contra Joe Frazier al Madison Square Garden, en un duel d’invictes amb 2,5 milions de dòlars de bossa per a cadascú que no va decebre ningú i amb triomf per al rival. La victòria contra Ken Norton el 1973 impulsa la seva carrera i arriben combats llegendaris, com el Rumble in the jungle davant George Foreman, al Zaire amb un gran ressò mediàtic, o el Thrilla in Manila de nou contra Frazier. Ambdós van acabar amb el triomf d’Ali. El seu rècord professional va acabar amb 56 triomfs, 37 per KO i cinc derrotes, quatre per decisió i una per KO tècnic. Les mostres de condol i el reconeixement a la seva figura no es van fer esperar. “La seva contribució a aquest país i al món serà recordada per les generacions que vindran”, deia Bob Arum, promotor de molts combats d’Ali. “Ell és part de la raó per la qual els afroamericans avui podem fer el que fem en el món de l’esport”, deia el jugador de bàsquet LeBron James.