Volta als Ports de rècord amb 1.300 participants

Portillo va necessitar 3 hores i 55 minuts per completar un recor­regut que a més de Beixalís i Arcalís incloïa la Rabassa i la Comella. Un grup de 16 corredors va prendre la davantera i com no podia ser de cap altra manera la cursa va començar a decidir-se en l’ascens a Beixalís. L’australià Mark O’Brien, tercer a la classificació final, va canviar el ritme de la cursa, que només van seguir Portillo i Simon Clarke, que ja van coronar el port en solitari. “Des de llavors he anat tota la cursa a la seva roda, ha marcat un ritme molt alt i al final ell és un professional i m’ha regalat la victòria”, explicava Portillo, vencedor a la Quebrantahuesos. “L’etapa del Tour serà preciosa, Beixalís és molt dur i la pujada fins aquí es farà molt llarga, els corredors ja arribaran molt cansats i l’alçada farà molt mal”, hi afegia el vencedor a Arcalís. Per la seva banda, el resident de l’equip Cannondale Simon Clarke, guanyador d’una etapa de la ronda francesa el 2013 i del mallot de la muntanya a la Vuelta 2012, comentava que “ha estat un dia molt bonic i una bona experiència poder competir en el recorregut per on la propera setmana passarà el Tour, estic convençut que veurem un gran espectacle”. El triomf a la categoria femenina va ser per a Adriana Díaz, mentre que en el recorregut mitjà (de 80 quilòmetres) van dominar Jaume Rué i Sylvia Fons.

La conjunció entre els vessants competitiu i lúdic permet als cor­redors compartir experiències amb els professionals i enguany encara més amb l’entrada en el recorregut de Beixalís en el lloc del coll d’Ordino. “La gent ha patit, però ho ha gaudit molt. Hem tingut un dia amb un temps immillorable, sense contratemps, i hem vist un bon espectacle competitiu”, comentava Gerard Riart, director de la Volta als Ports, “una prova més que consolidada i que exhibeix les carreteres d’Andorra. Esperem tenir aquest dia la setmana vinent”, afirmava el també participant Jordi Beal, secretari d’Estat d’Esports.

REPORTATGE

PEUS A TERRA

Quan acabar ja és el premi el patiment es gaudeix més, i en l’edició d’enguany de la Volta als Ports el patiment i la superació va tenir un nom propi: Beixalís. Durant els set quilòmetres de l’ascens, amb rampes de prop del 20% durant el tram inicial, se succeïen els esbufecs, els improperis, i els crits d’ànim i complicitat. També les ziga-zagues per vèncer centímetres al desnivell i la recerca d’una ombra que era mitja vida. Alguns fins i tot posaven els peus a terra.

“No pensava que fos tan dur”, explica Alberto Ugarte, vingut des de Biscaia, mentre arrossega la seva bicicleta collada amunt en la seva primera experiència a la prova. La zona d’avituallament a pràcticament 1.800 metres és el moment per comentar la jugada i agafar aire. Josep Rams, de Blanes, suma set participacions a la Volta als Ports i aprova l’experiment: “No m’esperava tant pendent de pujada a l’inici, però és una carretera molt maca.”

Ja superada la línia d’arribada a la meta de la Coma d’Arcalís regna la satisfacció. “Sóc belga, les muntanyes no són el meu fort, però m’ho he passat molt bé”, explica Thérése Coen, mentre espera la parella, Peter Stewart, anglès, que disputa la cursa llarga. Els dos s’han desplaçat al Principat expressament per disputar la cursa. “Els paisatges són espectaculars, el proper cap de setmana no em perdré el Tour per la tele”, afirma.