Reportatge
Més a prop, però tan lluny
Andorra només ha passat de ronda dues vegades en competició europea de clubs, l’FC Santa Coloma fa dos anys i la UE Sant Julià l’estiu del 2009. Els equips han guanyat competitivitat i ja no reben tanta golejada, però segueixen a distància dels professionals.
Més a prop, però tan lluny
El futbol dels clubs del Principat a Europa ha millorat. Hi estan d’acord els tres tècnics que aquest estiu han estat a la Lliga de Campions i l’Europa League. Assumeixen també que passar una ronda segueix sent car i només sembla més factible a la Champions, on la primera prèvia és només per a vuit equips, els de coeficient més baix.
La lectura positiva dels darrers anys és que els rivals ja no es passegen ni claven golejades d’escàndol com podia passar en els inicis, on el Principat encaixava un global de 17 a 0 contra el Dundee United o el Constel·lació Esportiva un 16 a 0 contra el Rayo Vallecano. A l’altra banda de la balança hi ha la sensació que no s’arriba a la seva altura. Però mentre el futbol d’Andorra sigui amateur, no serà fàcil recuperar terreny, creuen Richard Imbernón, Emiliano González i Raúl Cañete, els propietaris de les banquetes del Don Denis Santa Coloma, la UE Santa Coloma i l’FC Lusitans. Aquest estiu han caigut, davant l’Alashkert armeni, la Lokomotiva de Zagreb croata i el Domzale eslovè.
“Continua sent molt complicat perquè juguem contra equips professionals, però és evident que ara competim”, indica Imbernón, que reconeix que la primera prèvia de la Lliga de Campions és més assequible que la de l’Europa League. “A l’Europa League et pot tocar un rival com li va passar al Lusitans, el West Ham. Imagina’t...”, comenta el tècnic del Don Denis. Per ell, “la clau de tot això és tenir un nivell de competició equivalent. Si tot l’any jugues partits que exigeixen molt físicament i tàcticament arribaràs més preparat”. I posa com a exemple que per preparar la Champions el Santa Coloma s’ha enfrontat a la selecció d’Iraq. “Fer sis partits així en comptes de jugar entre nosaltres o amb algun equip juvenil ens ajudaria”.
Fa dos estius el Santa Coloma va superar el Banants armeni en la primera ronda i va caure a la següent davant del Maccabi de Tel-Aviv amb un 0 a 1 i un 2 a 0. La temporada 2009-2010 el Sant Julià superava el Tre Fiori sanmarinès amb dos empats a un gol i el pas a la ronda de penals al Comunal (5-4). El Levski de Sofia búgar l’eliminava a la segona amb un 4 a 0 i un 0 a 5. Aquí ja entren equips amb coeficients més alts i l’empresa es demostra molt més complicada.
Emiliano parla de la seva eliminatòria davant dels croats. “Dels noranta equips que hi havia a la prèvia a nosaltres ens ha tocat el vint-i-dosè millor en el rànquing. Comencen ja la lliga i estan com a motos. Nosaltres som atrevits però per la seva qualitat i físic t’obliguen a anar enrere”, exemplifica. “És veritat que vas millorant, però la resta també i et trobes països amb competicions de nivell”. Per al tècnic de la UE Santa Coloma la diferència és el professionalisme. “Aquí poden anar arribant jugadors amb qualitat, però si entrenen tres dies a la setmana o quan hi ha neu no es treballa acaben entrant en dinàmica amateur. Als jugadors no els pots dir res perquè viuen d’altres feines. Jo per exemple quan jugava vaig venir a Andorra com a professional, entrenant matí i tarda i a disposició del club. És una situació totalment diferent”. La reflexió de Cañete va en el mateix sentit. “És evident que encara estem lluny, falta molt, però es fan petits passos que ens permeten com a mínim competir. Abans els rivals venien de vacances i ara venen a competir”, explicava després de l’eliminatòria davant dels eslovens, dels quals assegura que “tenen un pressupost de sis o set milions d’euros”.