Reportatge

Festa portuguesa als carrers per celebrar el títol europeu

La comunitat portuguesa del Principat surt al carrer després que la selecció de futbol s’endugui la primera Eurocopa de la seva història, contra pronòstic davant de França. Clàxons i crits es van escoltar arreu del país fins a la matinada.

La celebració de l'Eurocopa a Andorra
detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Portugal havia arribat a la final de l’Eurocopa contra pronòstic i ni de bon tros era la favorita davant de l’amfitriona, França, però el gol d’Éder a la pròrroga va esborrar la der­rota a la final de l’any 2004, quan eren els portuguesos els amfitrions i Grècia s’enduia la glòria. L’alegria va esclatar entre la nombrosa comunitat lusitana del Principat i milers de seguidors es van llançar al carrer per mostrar l’alegria perquè el seu país havia aconseguit el primer títol important pel que fa a seleccions.

La font de davant de l’edifici de Govern, que estava envoltada de tanques per evitar invasió i desperfectes, va tornar a ser punt neuràlgic de la celebració al centre del país, amb l’arribada d’una munió d’aficionats. La policia va tallar els accessos cap a la zona però els clàxons dels cotxes no es van deixar d’escoltar i van guanyar en protagonisme sonor a la capital amb la música d’Scalada, l’espectacle del Cirque du Soleil que es representa durant aquest mes. Crits de “Portugal, Portugal!”, samarretes de la selecció i banderes es deixaven veure arreu, i amb les botzines dels cotxes sonaven timbals i petards.

Joaquín Perera, de 42 anys, deia que “això és una bogeria, és la primera vegada que guanyem una Eurocopa! Confiava a guanyar la final i quan Cristiano Ronaldo s’ha lesionat –molt aviat– la selecció encara ha tingut més força”. Afegia que l’alegria la comparteix amb tot el país: “Des dels tècnics i els jugadors fins als portuguesos que estem fora de Portugal.” Celeste Martins, de 44 anys, va sortir a celebrar-ho amb les dues filles. “És una alegria immensa. Quan s’ha lesionat Cristiano ho he vist magre”, afirmava. Fabio Ser­ra, un futbolista del Principat amb molts partits jugats a la lliga nacional, deia que “els primers partits de l’Eurocopa no van anar del tot bé, però els jugadors es van saber sacrificar fins arribar a la final. Han tingut fe i ho han aconseguit”.

La nit va ser llarga per als portuguesos a Andorra. Hi havia un títol ben important per celebrar.

La policia, segons ha informat aquest matí, va rebre nombroses trucades de veïns queixant-se pel soroll, que no es va aturar fins a la matinada. Amb tot, el cos d'ordre no va haver de fer cap intervenció.

ÉDER ESBORRA CHARISTEAS DE LA HISTÒRIA NEGRA DE PORTUGAL

El futbol et treu i et dóna. Portugal va fer ahir bo el tòpic proclamant-se campiona d’Europa a París, contra França (1-0), gràcies a un gol d’Éder a la pròrroga amb el qual el futbol lusità començarà a oblidar el nom d’Angelos Charisteas.

En una nit de girs de guió, l’heroi del primer gran títol lusità va ser Éder i no Cristiano Ronaldo. El madridista va haver d’abandonar la gespa de l’Estadi de França abans de la mitja hora, per problemes musculars. Els gestos de dolor i les llàgrimes van fer preveure el pitjor als seguidors portuguesos quan el 7 va deixar-se caure a terra al minut 16.

La final va entrar a la pròrroga després d’un partit decebedor, en el qual França no va plasmar la seva superioritat contra un rival que, ens els noranta minuts reglamentaris, només ha estat capaç de guanyar un sol partit a l’Eurocopa. El desenllaç, però, hauria pogut ser diferent si una rematada de Gignac després d’una gran maniobra a l’àrea petita no s’hagués trobat amb el pal. Els lusitans també van tenir la seva en el temps suplementari amb una falta de Raphael al travesser de Lloris abans que Éderzito António Macedo Lopes, Éder, entrés a la història amb un xut des de fora l’àrea que va sorprendre Lloris (109’). L’atacant del Lille, un segona espasa a l’equip de Fernando Santos, havia saltat al camp en el lloc de Renato Sanches, un dels grans noms del torneig. Amb la victòria, Portugal aconsegueix el seu millor èxit, que fins ara es remuntava al Mundial sub-20 del 1991 de Figo, Rui Costa i Joao Pinto.

Festa portuguesa als carrers per celebrar el títol europeu

tracking