L'hora de la muntanya
El mapamundi de l'Ultra Trail
Una quarantena de nacionalitats estan representades a l’Andorra Ultra Trail Vallnord. Corredors d’arreu del món amb objectius diferents però disposats a reptar la muntanya i desafiar-se a si mateixos. En parlaven mentre recollien els dorsals de la Ronda dels Cims.
El mapamundi de l'Ultra Trail
L’era de Casa Rossell rebia ahir a la tarda els valents de la Ronda dels Cims, que des d’aquest matí –la sortida estava prevista a les set– desafia amb 170 quilòmetres i 13.500 metres de desnivell positiu i negatiu en una autèntica volta a Andorra. Aquest repte és el que fa de l’Ultra Trail una cursa cada vegada més coneguda arreu, amb majoria de participants del Principat, Espanya i França, però en què també tenen cabuda representants de països llunyans.
Ho és Jamil Coury, d’Arizona. Un espigat corredor que afronta per primera vegada la Ronda, i no tan sols per acabar-la, sinó buscant posicions de privilegi. Jared Campbell, un altre nord-americà destacat en la disciplina, li va parlar de la prova andorrana i ha arribat fins a Ordino, amb poc temps per reconèixer el recorregut però amb força entrenament al darrere. “M’agradaria fer-ho bé. Fa deu anys que disputo curses de llarga distància”, explicava, per afegir-hi que les seves primeres impressions són que es troba “en un país molt bonic, amb unes muntanyes molt grans”. Uns vénen per provar de guanyar i uns altres per ser finisher, com el txec Martin Hlavac, també debutant. Arriba de Praga amb un petit grup de compatriotes. “Tinc alguns amics que han estat aquí abans i vinc a intentar-ho”, comenta, per afegir-hi que “serà la cursa més dura que hauré fet i estic força motivat. M’agraden les muntanyes d’aquí, són maques”. Amb quatre dies d’estada al Principat ja ha tastat el Comapedrosa i diu que acabarà satisfet si pot completar tot el recorregut en 48 hores.
Jeremy Huot, bomber de 42 anys, és un dels molts francesos que creuen la frontera per superar el repte. Ja ha disputat tres cops la Ronda i dos la Mític, el traçat inferior. I ho té clar. “No hi ha cap cursa com aquesta al món. N’he fet moltes però és la més difícil. El terreny és tècnic, el desnivell és important, s’ha de córrer sempre que es pot i no perdre temps per entrar en els límits horaris”, confessa. Ja ha estat finisher de la Ronda dels Cims però el seu objectiu segueix sent el mateix: acabar.
Qui s’ha apuntat a una segona oportunitat és Nishina Soken, de 37 anys i que ve de Tòquio amb altres companys. “Vull una revenja. L’objectiu és arribar i tinc clar que no és impossible”, explica després de deixar-ho córrer en el quilòmetre 75 l’edició passada. Per Segismundo García, que ve de Lugones, a tocar d’Oviedo, serà el debut “en una prova de cent milles”. L’acompanya el seu pare i forma part d’un grup d’asturians al qual assistirà la família. No havia visitat Andorra i vol gaudir en la seva primera estada tot i la duresa. “L’objectiu és acabar. No m’espanta tant el quilometratge com el desnivell i el fet d’estar molt temps en altura. Afronto la prova amb incertesa però també amb tranquil·litat”, manifesta.
Sota unes previsions de bon temps, quan avui tots els de la Ronda faci unes hores que han iniciat el trajecte i hagin tastat la muntanya andorrana el centre d’Ordino serà escenari de dues sortides més. A les deu de la nit la Mític –112 quilòmetres– i just a mitjanit la Celestrail –83 quilòmetres–. Objectius i històries que parlen uns quants idiomes i amb els cims del Principat de companys de viatge.