Reportatge
L'ànima de l'Ultra Trail
No passen desapercebuts. Samarreta taronja llampant i la millor predisposició del món per ajudar. Són els voluntaris de l’Andorra Ultra Trail Vallnord. Més de 400 persones, de totes les edats i condicions, sense les quals la prova no avançaria. Imprescindibles.
L'ànima de l'Ultra Trail
“El punt fort de la cursa són els nostres voluntaris. En són els pilars. Sense ells no faríem gran cosa. Sempre estan disposats a ajudar i a animar els corredors i ells estan encantats.” Valérie Lafleur és una de les potes sobre les quals se sustenta Cims Màgics, l’empresa que organitza l’Andorra Ultra Trail Vallnord. Ella coneix millor que ningú què representa tenir una brigada de més de 400 persones repartida per tota la geografia andorrana preparada per resoldre qualsevol problema. Ja sigui en un lloc feréstec de la muntanya o a la civilització, a la Margineda. “Ells són els que trien on van. S’inscriuen mitjançant un formulari al web on informen de les preferències i la disponibilitat i en funció dels perfils i de les hores que hi poden estar triem els punts que els van bé.”
L’Encarna estava dijous a l’era de Casa Rossell repartint els dorsals als corredors de la Ronda dels Cims i ahir li tocava fer guàrdia al refugi de Prat Primer. “Hi estaré tot un dia. Allà hi faig control de pas, vaig controlant els corredors de la Ronda i de la Mític que van passant i quan ha arribat l’últim, cap a casa. El lloc l’he proposat jo, m’agrada, l’he fet els altres anys i ja el tinc controlat”, comenta. És el sisè any que fa de voluntària i les ha vist de tots els colors: “Des dels primers que ni es paren a saludar fins als que es queden a dormir al refugi i acaben abandonant. Hi ha moltes històries humanes darrere una cursa com aquesta.”
Pas per la margineda
També repetidor és l’Èric, de 19 anys i que en fa cinc que es va sumar a l’Andorra Ultra Trail, gràcies al pare, el Pau. A les sis de la matinada passada acabava la seva ronda al gimnàs de l’institut andorrà de la Margineda. Des de les cinc de la tarda d’ahir. Una hora i pocs minuts després arribaven els primers corredors de la Ronda, liderats per Pep Ballester. “Els més ràpids hi estan deu minuts o un quart d’hora com a molt i els del final, mitja hora, una hora... Els últims es poden estar aquí cinc o sis hores”, explica. Aquests són els que més atenció requereixen. “Els veus que entren destrossats i entre tu i els familiars que l’estan esperant els ajudeu, els doneu ànims i al final és aquest record el que t’emportes. Ells t’agraeixen molt que els hagis ajudat”, assegura. Quan la cursa enfili les darreres hores pujarà a Ordino –és de Sant Julià–“per veure si acaben arribant. Si és que sí penses que el treball que has estat fent les dotze hores ha valgut per a alguna cosa i acabes content”. Màxima satisfacció personal que compensa les hores al gimnàs. Molt més que els detalls que té l’organització amb tots els voluntaris i que van des de la samarreta taronja llampant fins a uns vals per anar a Caldea o un lot de Gala.
Joan Marc Xarpell és el cap de zona a la Margineda, punt quilomètric 70 de la Ronda dels Cims i 50 de la Mític. Ell reconeix l’esforç dels voluntaris. “Són essencials. Sense ells no hi hauria cursa. Són bàsics. Reben alguns regals de l’organització però realment ho fan per amor a l’art.” Allà hi era ahir ajudant a col·locar les bosses dels corredors el Pau, pare de l’Èric. Avui la seva feina serà una altra. De més sacrifici. Des de fa uns anys, acompanya per voluntat pròpia els últims corredors i comparteix quilòmetres amb ells, repartint ànims i donant suport. “Sempre vaig amb l’últim de la Mític. M’agrada molt la muntanya. Tinc previst fer uns 70 quilòmetres. Fa dos anys que corro el tram des de la Margineda fins al final. Altres vegades he fet des de les Bordes d’Envalira fins a Incles i un cop d’Incles a Ordino. Faig d’escombra”, comenta amb un somriure d’orella a orella.
Són les històries que engrandeixen l’Andorra Ultra Trail, que avui coronarà els guanyadors a la plaça Major d’Ordino.