Nahuel Passerat guanya la vuitena Ronda dels Cims

Assegut a la vela de l’arribada, Nahuel Passerat, peus descalços, castigats, atenia els mitjans de comunicació. De sobte el seu company i amic Lluís Sanvicente li apropa una cervesa. La segona, una nova recompensa per haver guanyat la Ronda dels Cims 2016. 170 quilòmetres, 13.500 metres de desnivell i més de 31 hores després de prendre la sortida (31 h 33’22’’) el corredor francès va celebrar la victòria a la plaça Major d’Ordino. L’any passat va ser tercer i enguany va fer bons els pronòstics de Sanvicente. “Per a mi era el favorit i ha guanyat. No ho he fet jo, però per a mi ha estat com una victòria”, apuntava el cor­redor andorrà, que es va retirar divendres després de 50 quilòmetres i ahir va poder fer de padrí a la boda de la seva germana. Passerat assegurava que “no m’ho crec encara. No pensava guanyar. El tercer lloc de l’any passat ja va ser inesperat. Guanyar aquí és màgic. Sóc de l’Arieja i vinc sovint a Andorra”.

De molt més lluny venia el segon classificat a la Ronda, el japonès Kenichi Yamamoto, que va arribar gairebé una hora més tard que Passerat. Mestre d’escola de professió, Yamamoto era esperat a Ordino per una desena de compatriotes. Amb un anglès justet, el corredor, que es va posar una samarreta amb un missatge de la família: “recorda dormir!”, va explicar que “estic molt content. La cursa ha sigut molt dura. És la millor que he fet, amb el millor temps, les millors muntanyes... Tornaré”. Yamamoto, que el 2013 ja va ser segon, va treure-li menys d’un quart d’hora al tercer classificat, l’italià Nicola Bassi, que va arribar a liderar la prova unes quantes hores. “Ha sigut una prova molt maca i duríssima. El lloc és espectacular. L’any 2014 hi vaig córrer, em va agradar molt i per això he tornat”, explicava aparentment fresc a l’arribada. El quart lloc va ser per a l’espanyol Pep Ballester, que també va liderar la cursa a l’inici, però que al pas per la Margineda va patir de valent per una ampolla al peu que li va fer perdre ritme. De fet, confessava que si no hagués estat pels amics que li feien d’assistència, hauria plegat.

En noies. la favorita i vencedora l’any passat, Nerea Martínez, va abandonar a la una de la matinada a Roca de Pimes, on també va posar el punt i final el resident Edu Barceló. Sense Martínez, la victòria va ser per a Lisa Borzani.

En la segona cursa més llarga de l’Andorra Ultra Trail Vallnord, la Mític, el triomf es va quedar a casa, amb un repetidor, Xavi Teixidó, vencedor el 2014. “Sincerament no les tenia totes. Primer per la meteorologia, perquè la calor m’afecta molt i he patit moltíssim i hi ha hagut un moment en què he estat a punt d’abandonar. I després perquè venia d’una lesió i he fet molt pocs quilòmetres. Per tot plegat no les tenia totes amb mi, però he guanyat”, explicava el corredor, bomber de professió i que a la nit tenia guàrdia. Darrere seu es va classificar un altre corredor del país, Esteve Moreno.

Els primers guanyadors de la jornada van ser els de la Celestrail, un cop superats els 83 quilòmetres de recorregut i 5.000 metres de desnivell positiu. El francès Mikael Pasero va ser el més ràpid, seguit del banyolí Eduard Caballero, que va pujar al podi només un mes després que es trenqués l’espatlla en un accident amb bicicleta. El tercer lloc va ser per a Salvador Marco. En categoria femenina, l’andorrana Aida Fornieles, que debutava en una distància tan llarga, va ser la primera classificada i amb rècord (13 h 18’42’’), seguida per la també local Sandra Castellanas.

En la Marató dels Cims, els catalans Albert Pujol i Pol Rodríguez van compartir la primera posició amb temps rècord, amb Abdelkadous Mouj, de l’equip Runnbikes, en tercer lloc. En noies, l’andorrana Queralt Riba va ocupar el tercer esglaó del podi. Els corredors continuaran arribant avui a Ordino. L’hora de tancament és les nou de la nit.