L'Spartan race reuneix 1.400 corredors en un circuit molt dur

“Ha estat un dia perfecte. El temps ens ha acompanyat i hem pogut veure els participants gaudint del recorregut i també patint-lo. Les expectatives que ens havíem plantejat s’han complert”, comentava el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres. Una satisfacció compartida amb l’organitzador, Ángel Sanz. “Els que ja saben què és l’Spartan Race asseguren que és el millor recorregut que han fet”. Amb la disputa de la cursa es va destapar el secret més ben guardat, el recorregut. “Hem pogut instal·lar cinc obstacles amb aigua que són molt durs ja que trenquen el ritme. Però el ter­reny també ha fet que hi hagi diversos trams on es pot córrer molt i això penalitza els participants que vénen més preparats per als obstacles, que estan ubicats en llocs específics per fer-ho encara més complicat”, explicava Sanz.

L’Spartan Beast (gairebé 21 quilòmetres i una quarantena d’obstacles) va reunir 600 corredors que van començar a prendre la sortida a les nou del matí. Soley va necessitar 2 hores 45’33” per arribar a la línia de meta. En categoria femenina, Myriame Essalki es va endur la victòria amb un temps de 3 hores 50’52”. Soley, triatleta, campió del món a Hawaii en el grup d’edat de 25 a 29 anys el 2013, s’estrenava en una Spartan per a la qual va ser dubte després de trencar-se dues costelles fa unes setmanes. “No sabia si podria córrer. Pensava que no tindria les millors sensacions i venia amb la intenció de gaudir de la prova”, explicava el guanyador, que acostuma a visitar el país per entrenar. Soley es va desfer de Rezzonico quan només quedaven quatre obstacles per arribar a la meta i Rezzonico va ser penalitzat. El suís, un veterà de l’Spartan, lamentava la seva mala sort i destacava l’exigència de la prova andorrana. “És la més dura que he fet amb aquest desnivell, però el recorregut i l’entorn és magnífic”. L’Spartan Race d’Encamp viurà avui la seva segona jornada amb la disputa de la prova Super, amb 600 participants.

ELS ALTRES ESPARTANS

El particular muntatge del centre neuràlgic de l’Spartan Race permet a familiars i amics, així com als curiosos, presenciar de ben a prop l’evolució dels cor­redors en els nombrosos obstacles que s’agrupen prop de la zona de sortida i arribada.

És el cas de la família d’Andrés Gil, de València. “Hem vingut per gaudir de l’entorn i la natura aquí a Andorra, és preciós”, explica la seva esposa Raquel, acompanyada del seus dos fills, Adrián i Andrés, de 5 i 8 anys. Els dos formen part del grup de nens i nenes, des dels quatre anys, que participen a la cursa júnior. Santiago i Guadalupe, en canvi, venien de Barcelona a passar el cap de setmana a la muntanya i s’han trobat amb l’Spartan casualment. “Són una mica masoquistes” comenta ella en to de broma davant d’un dels darrers obstacles que obliga els corredors a gatejar pel fang sota filferro espinós. Un obstacle del qual se n’encarreguen dues Laures, andorranes de 17 anys, que formen part dels més de 100 voluntaris. “Ho vam veure i ens vam animar per passar el dia a la natura. Veus la gent i t’adones que no ets conscient del que tens aquí a casa”, comenten.