“Tenim un equip amb trempera que volem que enganxi la gent”

Després de dos anys a la màxima categoria què han après?

Tinc una sensació similar al primer any d’ACB. D’il·lusió, d’una nova etapa perquè hem volgut donar una volta de mitjó més a l’equip. En els dos primers anys com a club encara hem portat dinàmiques de quan estàs pujant i ara no les tenim; esportivament també: el primer any encara tens jugadors de LEB, el segon aguantes coses en què t’has equivocat el primer any... En aquest tercer any estem molt renovats i injectats de més energia. Hem madurat una mica i ara ens hem pogut reinventar, perquè tocava.

I com veu la plantilla?

Ha estat intens perquè hi ha hagut moments en què per imprevistos hem canviat d’orientació en la confecció de la plantilla. Al final ens ha quedat un equip amb més esperit, més trempera, d’un nivell físic més alt i que enganxi la gent, que és el que volíem. Estic engrescat.

Segueix el tècnic. Ha renovat per a un any quan sempre havia estat per a dos. Arrencarà amb més pressió?

També són coses que aprens. Tenim el Joan [Peñarroya] perquè és l’entrenador que volem. Potser a final d’any era més popular no renovar-lo però creiem que és el més adequat ara per a aquesta renovació de l’equip. Tot i els canvis ha de ser la nostra essència, i ell forma part de la nostra manera de ser.

Un dels reptes del nou curs serà omplir més el pavelló?

Crec que hem pecat una mica d’ingenus amb això. Quan vam arrencar pensàvem que ompliríem el pavelló de seguida. Quan pugem hi ha una efervescència però en els dos anys veus que el creixement costa. Estem al voltant de 2.200 abonats i faltarà el que fem ara però no serà significatiu, ja veus la tendència. Potser a curt termini la nostra realitat no és tenir cinc mil espectadors cada partit, cal recorregut. Creixem en abonats però no tres-cents cada temporada. De totes maneres estem molt contents d’acollir més de tres mil persones per partit, quatre mil puntualment, i això socialment és un èxit, no ho pot fer ningú a Andorra cada quinze dies. En volem més? Sí, però el creixement és molt sostingut.

Estan sent curosos en l’àmbit econòmic?

El principal, i ens enorgulleix perquè tot i ser l’obligació de tothom no passa, és que no fem un euro de deute, i aquest any tampoc. El club està al dia de tot, paga al dia els proveïdors i els jugadors. El projecte té viabilitat amb l’actual suport, quan el Govern i el banc diguin que no hi són s’acabarà, però aquests dos pals de paller fan que sigui sòlid.

El Govern va anunciar un acord per a tres anys. Garanteix suport però els demana que vagin augmentant altres tipus de recursos.

I així està sent. Creixem pressupostàriament també de forma sostinguda. Avui dia crec que estarem al voltant dels quatre milions d’euros. Cada cop tenim més suport econòmic i anem complint amb aquesta expectativa. Sempre dependrem de la subvenció pública però treballem per dependre-hi el menys possible. Aspirem a estar meitat i meitat algun dia, seria perfecte.

El neguiteja el dia que toqui tornar a seure amb el Govern?

No, perquè ho estem complint tot. La gestió econòmica és bona, som un factor de cohesió social bo, tenim el pols que és així. I hi ha un retorn a fora. Crec que estem complint amb les expectatives del Govern i els requeriments que ens van demanar.

L’any passat va semblar que les paraules play-off o Copa fossin una mena de tabú.

Potser no ho vam saber gestionar, però no crec que incideixi en els resultats la manera com ho gestionis verbalment, perquè els jugadors vénen per això. Aquest club ha d’estar content cada cop que se salvi però ha de tenir il·lusió de jugar quelcom més. Un play-off o una Copa. Algun any ho podem fer.

L’afer dels ascensos i descensos i el cànon fan mal a l’ACB?

És clar, estàs a la picota cada dia. El cànon és un aneguet lleig. Hi ha d’haver ascensos i descensos, i cada any hi ha situacions difícils i jurídicament complicades. Jo crec que canviarà, i aviat.

Com porta això del càrrec després de tants anys?

L’etapa ACB no té res a veure amb l’anterior. Emocionalment és una muntanya russa, quan guanyes estàs a dalt i quan perds, a la misèria. Imagina si en perds vuit de seguits! Però al final és el que t’agrada. Nosaltres treballem perquè això duri molts anys. És un castell de cartes que necessita viure més anys per estar consolidat i sobretot superar els quatre anys de l’anterior experiència a l’ACB. Per a mi és una barrera psicològica.

Com encaixa les crítiques, que sempre n’hi ha?

Crec que les crítiques afecten tothom, però intentem tenir arguments objectius. Això és un projecte professional que dóna visibilitat al país com cap altre. Cada quinze dies du 3.000 persones al pavelló; Andorra està en la segona lliga més important del món, amb els millors; el retorn està fora de dubte; és un projecte que ve de baix de tot i tenim el suport d’un país.