Desordre però espectacle

Els Jocs de Rio de Janeiro van abaixar el teló la matinada de diumenge a dilluns amb una cerimònia de cloenda senzilla per donar el relleu a Tòquio 2020, l’organitzador vinent. El Carnaval, senyal d’identitat de la ciutat, va ser un argument con­ductor i els esportistes, com de costum, van tenir tot el protagonisme d’una edició olímpica en què hi ha hagut un cert desordre i una nota discreta pel que fa a les qüestions organitzatives però un innegable espectacle esportiu.

Les cues per accedir als recintes esportius i les disfuncions en el transport han estat les principals queixes entre el caos organitzatiu, juntament amb altres qüestions que van xocar força, com una piscina que va aparèixer amb aigua de color verd o l’actitud irrespectuosa del públic local amb els rivals dels competidors brasilers. Alguns comentaristes han situat Rio a l’altura d’Atlanta 1996, que sempre es posa com a exemple de mal funcionament.

La competició, però, ha deixat moments destacats i molts noms propis: entre ells el velocista jamaicà Usain Bolt, amb tres metalls i completant-ne nou –el triple– entre Pequín, Londres i Rio; el nedador nord-americà Michael Phelps, amb sis metalls, que és l’esportista olímpic més condecorat de tots els temps –28 medalles, 23 d’or–. També la nord-americana Simone Biles, que es va endur quatre ors i un bronze en gimnàstica artística. Estats Units ha dominat el medaller amb 121 metalls (46 d’or) seguit de Gran Bretanya amb 67 (27 d’or) i la Xina amb 70 (26 ors). Pel que fa als països veïns, França ha estat setè al medaller (10 ors, 18 plates i 14 bronzes) i Espanya catorzè (7 ors, 4 plates i 6 bronzes). El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va aparèixer caracteritzat del personatge de videojocs Super Mario per recollir el testimoni i anunciar uns Jocs futurs que es preveuen molt diferents.