Reportatge
La marató que no arriba
Aviat farà dos anys del novè lloc de Marcos Sanza a la marató d’Amsterdam, amb marca personal inclosa. Era la seva quarta cursa en la distància i la cinquena se li resisteix. Si les obligacions laborals li permeten una bona preparació, pensa en la primavera vinent.
La marató que no arriba
Es veu en un bon moment de la seva carrera i pensa que els resultats de la darrera temporada ho corroboren, però Marcos Sanza necessita guanyar-li hores al dia per afrontar el repte de la seva cinquena marató, amb l’objectiu de batre la seva millor marca personal entre cella i cella. Aquesta va arribar l’octubre del 2014, a la capital holandesa, amb 2 h 16’59” i de moment no es veu per assaltar-la. Preparar en condicions una distància com aquesta demana entrenaments llargs, sessions dobles a diari, i els seus horaris laborals no li ho permeten. Si el 2015 va renunciar a repetir a Amsterdam per uns problemes físics aquest any va descartar una marató a la primavera i tampoc la farà a la tardor perquè considera que el rodatge que es pot garantir no està a l’altura dels objectius.
“El que puc entrenar em permet estar a bon nivell en proves més curtes. En 10.000, en el cros, fins i tot en una mitja marató. Podria fer una marató però sé que no podria aconseguir millor marca, que és el que vull”, explicava l’atleta resident, de 39 anys d’edat, i que és una de les joies del Principat en els Jocs dels Petits Estats, la competició en la qual pot competir per Andorra i en la que ha assolit medalles. Aquest any es plantejava córrer una marató per intentar entrar a la delegació espanyola per a Rio, era objectiu complicat però s’hi veia per lluitar-lo i al final va desistir. “Jo no sóc ric, necessito una feina per viure, i això dificulta molt la preparació”, exposa amb realisme el competidor del Club d’Atletisme Valls d’Andorra (CAVA). I creu que tot i apropar-se a la quarantena encara li queda marge de millora en els 42,195 quilòmetres perquè el seu recorregut en la distància no ha estat extens i no té el desgast que puguin tenir d’altres corredors. “Això de l’edat és un número. Més que l’arròs, se m’estan passant oportunitats, lamentes això”, confessa.
Ara surt a entrenar als migdies, a l’hora de dinar. Tot i la calor és l’espai del dia en què li va millor. Això sí, li toca sacrificar l’àpat. “És dinar o entrenar. Després menjo fruita o alguna barreta energètica, bereno i sopo més consistent”, descriu sobre el seu dia a dia. Com que no és andorrà no rep ajut públic i només ha tingut premis en metàl·lic per les medalles als Jocs dels Petits Estats –el 2017 serà de nou un dels trumfos–; tampoc arriba a estar entre els escollits per tenir ajudes a Espanya, o sigui que li toca compaginar feina i preparació com pot. “a l’atletisme no hi ha diners i són pocs els que en poden viure. I al final una de les grans diferències amb els professionals és que tu entrenes i treballes i ells entrenen i descansen”.
Cros per començar
Sanza, que ahir entrenava amb el català Carles Castillejo, un dels maratonians d’Espanya a Rio que descansa a Andorra, començarà la temporada com sol fer-ho, a l’octubre o novembre amb proves de cros –“m’enforteix”, diu–; a final d’any, mentre busca proves amb les que anar afinant, li tocarà decidir si té prou temps i pot fer prou quilòmetres per buscar la cinquena marató. Aquella que tant desitja però que no acaba d’arribar.