D'illa a illa

La polivalència de Sintu Vives està més que confirmada. L’última “bogeria” en què ha pres part l’andorrà amb el seu company –i cunyat– Àlex Rebés és l’Ötillö Swimrun World Championship, una prova de 75 quilòmetres, 10 dels quals són de natació en aigües obertes –i no en un mar qualsevol, sinó al Bàltic, per l’arxipèlag d’Estocolm– i 65 de trail running. I fent nombroses transicions. “Tot va començar perquè el meu cunyat hi volia anar i no es podia classificar i jo vaig demanar la plaça per mèrits després dels resultats de l’any passat a les Skyraces. Ara puc dir que és una bogeria de cursa”, deia Vives, que va finalitzar en la 84a posició després de més de 12 hores de lluita. Contra el quilometratge... i les dificultats naturals. “La veritat és que no sabia ben bé on anava. És cert que la meva rutina d’entrenaments inclou la natació, però ens vam trobar creuant una vintena d’illes, amb aigua a 10 graus, cor­rents en contra, onades...”, explica. Això al mar perquè després tocava combinar-ho amb cursa de munta­nya. “El pitjor és que vam patir molt fred. Passàvem de suar a nedar a 10 graus i les sensacions de córrer després de nedar a aquestes temperatures són molt dolentes”, assegurava. Amb tot, l’equip va superar les adversitats i va poder complir el desafiament Ötillö. Els primers, l’equip Moberg-Hansson, van trigar poc menys de 8 hores. Jugaven a casa.