Reportatge
83 ombres
13 d’octubre del 2004. Feia sol. El partit es jugava a les tres de la tarda al Comunal i Marc Bernaus va fer tocar el cel a la selecció amb el gol que va enfosquir Macedònia. Gairebé dotze anys i 83 partits després Andorra no ha celebrat cap victòria més. Ni en amistosos.
83 ombres
Sis empats, dos en partit oficial contra Macedònia i Finlàndia, i 77 derrotes és el balanç de la selecció des que Andorra va fer història. 83 partits sense guanyar com bé s’han encarregat de recordar els mitjans de comunicació estrangers. El rècord negatiu ha traspassat fronteres en aquest món globalitzat. Luxemburg, sense cap victòria entre els anys 1995 i 2006, ha caigut de les estadístiques. El primer lloc ara l’ocupa Andorra, que paradoxalment es va quedar sola al capdavant del rànquing el dia que més es va merèixer puntuar, contra una Letònia que va veure la llum a les seves urgències gràcies a Ferran Pol.
Dos seleccionadors han viscut des de la banqueta la mala ratxa, l’ara director tècnic, David Rodrigo, i Koldo Álvarez, que ahir reconeixia “estar preocupat, és clar, però per no guanyar com l’altre dia, que vam merèixer puntuar, no per l’estadística”. Aquí val el tòpic. Les estadístiques estan per trencar-les i tothom espera que sigui com més aviat millor. I és que, com apunta Marc Bernaus, “dotze anys sense guanyar és molt de temps. Vist des de fora, sí que s’ha anat millorant, com ara en l’aspecte físic, però no és suficient. I quan et fan un gol s’ha acabat”. El lateral, que ha passat a la història curiosament per un gol, assenyala que “aquell dia vam tenir la sort que ens ha faltat en molts partits. Tots els astres es van alinear. Ara, s’ha de ser realista. Qualsevol selecció té algun jugador en lligues importants i aquest no és el cas d’Andorra”.
Juli Fernàndez, titular aquell dia contra Macedònia, també apunta el nivell de la selecció. “Durant tots aquests anys els altres països han evolucionat molt més i la majoria de seleccions tenen jugadors professionals mentre que aquí, per dimensió de país, la gent treballa i arriba un moment que no pots competir. Pot sonar la flauta un dia, però és difícil.” I recordava que “amb la fase dels 5 punts és va tocar sostre. Es van ajuntar jugadors de baix que eren professionals i els millors del país i el treball de molts anys va donar fruit aquella fase”. Fernàndez, ja retirat, creu que la solució passa per tenir el màxim nombre de jugadors professionals, “amb ritme d’entrenaments i de partits”, fet que admet que “és complicat”. Òscar Sonejee, el primer jugador centenari de la selecció i entrenador a les categories inferiors de la federació, assegura que “la clau passa per tenir jugadors al nivell més alt possible. Hi ha gent jove que està competint a tercera, primera catalana i la lliga nacional, i així és molt difícil. No és cap secret, però tot i així hem estat molt a prop de puntuar”. La dificultat de sumar el porta a “valorar encara més aquells cinc punts. Te n’adones que hem fet passos i que hem progressat però més lentament que els altres països”.
Genís Garcia, encara jugador a l’FC Encamp i entrenador de la base encampadana, reconeix que “els 83 partits sense guanyar és una xifra molt bèstia. Hem de ser realistes i saber qui som. El que es va fer aquell Premundial va tenir molt mèrit, ara s’ha vist. Actualment estem a anys llum de qualsevol selecció. Mires els jugadors de referència i n’hi ha molt pocs a un nivell alt, no com abans. S’ha de competir cada setmana. Trobo molt malament veure joves de 18 o 19 anys a la lliga nacional per 300 euros. S’hauria de pujar l’Andorra al més amunt possible i que els millors juguessin allà i si despunten, anar a fora”.