Empremta a Europa

El tècnic de l’equip, Èric Bartolomé, deia que el final de la competició era “el que no vol ningú”, amb un triple encaixat als darrers instants tot i que hi va haver un darrer llançament i posterior palmeig andorrà que no van entrar. I parlava de la decepció dels seus jugadors, Hugo i Alexis Bartolomé, Aaron Guzmán i Èric Peña. Però també parlava d’un “campionat de somni. Estic orgullós d’aquest grup que ha assolit una nova fita per al 3x3 i el bàsquet del nostre país. Hem competit sense complexos i hem fet història en aquesta competició”, indicava el seleccionador, per qui “crec que hem demostrat que el talent té el seu espai en aquesta modalitat on el físic adquireix una importància cabdal”.

Una bona trajectòria

Andorra va aconseguir en un classificatori el pas a una fase final de dotze equips en què era el desè cap de sèrie. La victòria sobre Eslovènia divendres a la fase de grups li donava el pas a quarts i ahir davant dels hongaresos es va posar per davant en el marcador i va veure com la pressió afectava el rival per acabar enduent-se el triomf. A les semifinals, contra Bèlgica, el partit va ser equilibrat fins als tres minuts dar­rers, quan del 5 a 5 es va passar a un 11 a 5 advers. I davant dels turcs el tercer lloc semblava fet quan s’entrava a la recta final dels deu minuts de joc amb un 15 a 9 favorable. “Ens ha faltat lucidesa mental per jugar els dar­rers minuts”, deia Bartolomé sobre un equip que supleix el fet de tenir menys centímetres i menys envergadura que la resta amb grapa i fonaments.

Al Principat, a la federació (FAB) s’assaboria el quart lloc com un gran èxit però també es pensava en un futur incert. El director tècnic de la FAB, Jaume Tomàs, deia que “estem molt contents. És una bogeria el que s’ha aconseguit perquè es lluita amb països molt més grans i hem jugat pel bronze amb una potència com Turquia”. A la vegada, advertia que “aquest resultat o pot ser un punt d’inflexió o un punt final, el cant del cigne, perquè no sé si podrem aguantar gaire temps aquesta aposta”. Es referia a la despesa econòmica i de logística que genera el desenvolupament del 3x3, amb presència per mèrits propis en grans esdeveniments o l’organització del torneig de l’Europeu d’aquest estiu.

La FAB ha estat activa des de l’inici en una disciplina nova però creixent que té possibilitats de ser olímpica a Tòquio 2020, i en la que s’ha fet un nom mentre altres països encara no s’han llançat a potenciar-la. Però Tomàs té clar que “ens manca suport públic i privat, l’únic organisme que ha apostat per nosaltres ha estat el comú d’Escaldes, i si només hi creiem a la federació no tindrem res a fer, això s’acaba. Ens estem posicionant i fem parlar, competim arreu i guanyem partits. Però si això no interessa...”, explicava reclamant el suport d’institucions i empreses per a un ens amb un pressupost força limitat. I posava com a exemple dels esforços que es fan que en aquesta competició els jugadors s’han hagut de pagar la samarreta o que viatgen sense fisioterapeuta i aquesta vegada han tingut la col·laboració del de la selecció espanyola femenina.

OCTUBRE

Mundiala la Xina

La propera cita per al bàsquet 3x3 andorrà serà ben lluny, al Campionat del Món de Guangzhou (Xina), per a la qual hi ha classificades les seleccions masculina i femenina –els nois amb l’onzè lloc del rànquing i les noies amb el vuitè–. La competició es disputarà dels dies 11 al 15 del mes vinent i els combinats nacionals intentaran passar la primera fase.