“M'han donat responsabilitat a l'equip i vull fer-ho bé”

La primera temporada del retorn a l’ACB ja se’l va voler. Dos anys després ha ater­rat al Principat des de l’Estudiantes per ser un dels referents. Nacho Martín (Valladolid, 1983) veu l’equip preparat per a coses interessants.

L’equip fa unes setmanes que treballa. Renovat i sembla que amb caràcter. Com el veu?

Doncs bastant bé. Tenim ganes que arribin els tres jugadors que falten per veure com és realment l’equip però les primeres setmanes estan sent bones, més o me­nys amb bons partits. Crec que és un equip il·lusionant.

Està cridat a ser un jugador amb pes específic. Se sent responsabilitzat per aquest rol?

Crec que sóc capaç de fer el treball que se’m demana. Estava bé a Madrid, m’ha costat sortir, però un dels motius pels que ho he fet és aquest, afrontar que m’han donat una responsabilitat a l’equip i vull fer-ho bé.

L’any passat vostè va fer bons números però a l’Estudiantes no li va anar bé. Sensació estranya?

Va ser un any molt dur. Malgrat que el teu joc estigui sent bo quan perds no val per a res, per molt que facis vint punts si perds quatre partits seguits estàs trist. Espero que aquest any no passi això aquí. Si jo jugo bé estarà bé, però el més important és que guanyi l’Andorra.

Què li està semblant el club?

És un club familiar, tothom es coneix, té pocs treballadors i hi ha molt bon rotllo. En molts clubs hi ha molts treballadors que al final no es porten bé. Estic content, veig el que m’esperava.

Qui l’ha impressionat més?

Els dos que més, per no conèixer-los, Walker i Thanasis (Antetokounmpo). No han jugat mai a l’ACB i crec que ho faran bastant bé. A la resta els coneixes de jugar contra ells o a Albicy d’algun torneig d’streetball.

Es veu una plantilla més física.

El físic em costa una mica més (riu) però ja hi ha Thanasis i Walker, i Shermadini que és molt gran. Hi haurà capacitat atlètica. Altres hi posarem més el tir, la passada o el talent. Joan (Peñar­roya) ens ha dit que vol jugar així, pressionant i corrent molt perquè veu l’equip capaç de fer-ho.

És un interior que juga molt per fora. Seguirà sent el seu punt fort?

El 60 o 70 per cent del temps jugo per fora. També tinc situacions en el pal baix però és obvi que jo donaré espai a Shermadini, que és el que talla el bacallà al pal baix. Ell estarà còmode allà i jo a la línia de tres i s’haurà de fer servir perquè l’equip guanyi. Si ell és l’amo del pal baix jo estaré a dalt per passar-la a ell i que la fiqui, així de clar.

Vostè és bastant urbà, ve de Madrid. Com es troba al país?

M’he criat a Barcelona, ciutat gran; vinc de Madrid, ciutat enorme. Serà un canvi radical però vinc a jugar al bàsquet i com menys distraccions hi hagi més estaràs en el treball. Té la seva part positiva.

Allà hi havia un pavelló gran, una afició com la ‘Demencia’. Què s’espera aquí?

Els que vinguin hauran de fer soroll. Estic acostumat a vuit, nou o deu mil persones per partit perquè la Demencia és una afició molt fidel. Aquí serà diferent, però que facin molt soroll i em sentiré com a Madrid.

És un jugador amb un vessant musical en el rap. Trigaran molt a inspirar-lo les muntanyes del Principat?

Alguna cosa faré i més si tinc temps lliure, plou i hi ha neu. Sempre vaig fent coses, molt tranquil, a poc a poc, però mai no deixo la música a un cantó.