Una nova vella aspiració

“Intentar engegar un equip estaria molt bé. Ara tenim una bona oportunitat, perquè hi ha molts professionals al país i molt de suport, però hem d’esperar que pugi la canalla i en un futur, sense pressa, veure la possibilitat de tenir un bon equip que sigui de joves andorrans”, declarava ara fa una setmana l’encara corredor del Katusha, que afirmava, però, que el seu primer objectiu és començar a treballar de forma directa amb la base després d’apadrinar durant dos anys l’escola de l’Sprint Club.

El projecte més recent d’un equip al país, l’Andorra-Grandvalira, va acabar de forma prematura, després de tan sols una temporada en competició. El conjunt ECP Continental, l’estructura dirigida per Melcior Mauri i Domènec Carbonell, després d’una llarga trajectòria en el ciclisme amateur, va fer el salt al professionalisme gràcies al suport d’Andorra Turisme, Grandvalira, la federació i l’Sprint Club. Un cop acabada la primera temporada, però, no va aconseguir el suport econòmic necessari per competir a la categoria Continental Pro –segona de l’UCI–, la continuïtat a la tercera divisió no interessava i l’aventura va arribar al seu final. “Es podria dir que no vam tenir gaire bona sort”, explica Carbonell, que recorda que l’equip es va trobar amb un canvi de color polític pel mig i un context lluny de l’actual. “El temps ens ha donat la raó. No es pot recriminar res, era una altra època, unes altres circumstàncies, i senzillament ens va faltar el suport necessari”, insisteix el que va ser director general de l’Andorra-Grandvalira, que assegura que “han passat els anys i s’ha vist l’impacte del ciclisme a Andor­ra pel que fa al país. És una eina indiscutible per a la seva promoció. Un lloc ideal en l’àmbit turístic i també professional, com demostra el gran nombre de corredors professionals que ara hi resideixen i no pas pel tema fiscal, perquè podrien escollir qualsevol altre lloc”.

Durant aquella temporada, l’Andorra-Grandvalira va aconseguir victòries, com la de Jaume Rovira a la clàssica d’Ordizia o el triomf per equips a les 24 Hores de Montjuïc. Diversos corredors d’aquell equip i del seu filial, l’ECP Continental Pro, com Jesús Herrada (Movistar), David de la Cruz (Etixx) i Eduard Prades (Caja Rural) –inclòs divendres passat a la preselecció de la selecció espanyola per al proper Mundial de Qatar–, o Jordi Simón, al Verva ActiveJet de Polònia, competeixen a dia d’avui com a professionals. “Això diu molt d’aquell projecte, que estava molt ben encaminat, que la fórmula era bona. És la recompensa que ens queda a la feina feta”, sentencia Carbonell.

Quinze anys abans, el polèmic Festina-Lotus ja havia competit amb llicència andorrana durant dues temporades. Amb noms com els de Richard Virenque, Pascal Lino, Jean Paul van Poppel o Sean Kelly, 600 milions de pessetes de pressupost (200 aportats pel Govern), els germans Emili i Xavier Pérez a les seves files i l’enginyeria necessària per driblar la normes de l’UCI, que obligava que un 40% dels corredors de l’equip disposessin de la nacionalitat del país on estava inscrit, els primers passos professionals del ciclisme andorrà no van arribar gaire lluny. Ara és possible en un futur no gaire llunyà? Domènec Carbonell ho té clar: “Es poden fer grans coses, sempre que es posin mitjans, experiència i ganes.”

CARBONELL OBRE FRONTERES

Durant els darrers anys, Domènec Carbonell ha treballat en projectes similars al de l’Andorra-Grandvalira per a la consolidació del ciclisme professional. Primer a l’Equador, on durant dues temporades (2014 i 2015) va dirigir el primer equip professional amb un desenllaç molt similar al de l’andorrà. Enguany, el català treballa amb el conjunt Inteja-MMR Dominican Cycling, en categoria Continental, el primer equip professional de la República Dominicana.