Reportatge
Fort com un toro
Sergio Gracia és marca un gran repte l’any. I aquest li ha tocat el Toroman Triatlón Xtreme, prova de duresa sobrehumana que es desenvolupa en tres dies per terres sevillanes. Només apta per a autèntiques bèsties. Tres dies de lluita i al final, l’èxtasi de l’arribada.
Fort com un toro
Natació per començar, bicicleta de muntanya per seguir, ciclisme en ruta per continuar i trail running per acabar. I amb unes distàncies quilomètriques que espanten. Aquests són els ingredients del Toroman Triatlón Xtreme que el resident Sergio Gracia, del Club Triatló Andorra, va cobrir de divendres a diumenge passats. Més de 32 hores en competició per celebrar al final ser un dels 21 finishers de la prova. En sortien 32 i per només un minut Gracia es va classificar en la catorzena posició. Poc importava. La feina ja estava feta. Què va portar aquest enginyer de camins, de 40 anys, al Toroman? “Vaig veure informació al Facebook i de seguida em va atraure la idea. M’hi vaig inscriure el novembre passat perquè volia fer enguany una triatló llarga. A la setmana següent ja me n’estava penedint i vaig demanar a l’organització si em podien tornar els diners de la inscripció. Em van dir que no, i aleshores vaig demanar a Pere Marquina, del club, que em preparés per a la prova. Han estat quatre mesos i mig”, explicava ahir el triatleta, nascut a Barcelona i que fa cinc anys que resideix a Andorra.
Anar superant etapes
Després de “treure hores d’on pots” per entrenar, divendres passat arribava el dia de la veritat, a San José de la Rinconada (Sevilla). Tocava primer nedar (10.000 metres) i després afrontar una cursa de BTT (107 quilòmetres). Sergio Gracia no amaga que “la natació em feia una mica de por perquè mai havia fet 10 quilòmetres seguits. Va ser molt dur, però ho vaig superar. Després amb la BTT va anar bastant bé. Vaig estar més de nou hores i mitja el primer dia”, explica.
Hores després l’esperava la bici de carretera. Prop de 300 quilòmetres i un desnivell de 4.000 metres. “Estava realment espantat. Quan portava 80 quilòmetres anava rebentat, però vas passant quilòmetres i et vas animant. Si estic aquí ja no puc parar, i així vas acumulant distància. És cert que anava molt cremat de cames i tenia ferides per tot el cos. Vaig haver de tirar molt de coco”, reconeixia.
Per acabar tocava superar el diumenge, amb dues maratons de muntanya, que acumulaven gairebé 1.000 metres de desnivell. Les forces ja estaven sota mínims. “Va ser molt dur, la veritat. Les cames se’m van carregar i la cursa se’m va fer molt llarga. Vaig estar deu hores”, assenyalava Gracia, que en tot moment va estar acompanyat pel seu pare, Alfonso, que li va fer l’assistència, cosa que li agraeix. “Va estar els tres dies, dotze hores cada dia, patint amb mi, des del començament fins a l’arribada.”
La satisfacció de ser finisher, compartida des de la distància, pel seu entrenador estava més que justificada. Ahir, les seqüeles eren evidents en el seu cos. “Tinc agulletes i em fan mal les cames. I tinc ampolles a tots els dits dels peus. Però en dos o tres dies estarà. Ara toca recuperar i estar un temps fent bondat”, apuntava. Cosa que agrairà la dona i els dos fills, que les últimes setmanes han vist el pare, per exemple, fent sessions d’spinning a casa a les cinc de la matinada.
Per a Sergio Gracia participar en proves d’extrema duresa suposa “un repte personal. Cada vegada són més grans i com les vas acabant... És com una petita droga. Quan arribes t’oblides dels dolors i de totes les hores d’entrenament. A mi m’ajuda a desconnectar, a no pensar en altres coses com ara la feina”.
L’any vinent, a casa
Gracia ja té decidit el seu proper repte. Aquesta vegada no caldrà que es desplaci. La fita serà acumular una nova medalla com a finisher, ara a l’Eufòria del Cims, la nova cursa de l’Andorra Ultra Trail Vallnord. 233 quilòmetres per parelles, amb 20.000 metres de desnivell i 5 pics per sobre dels 2.900 metres. Ell, que ha corregut la Ronda dels Cims i ha finalitzat l’Ultra Trail del Montblanc, buscarà l’any vinent fer un pas endavant. Sempre endavant.