Bàsquet
No llença la tovallola
Manel Fernàndez vol presentar-se a la reelecció com a president, tot i les dificultats per les quals passa la federació
No llença la tovallola
El 2016 ha estat any olímpic, i quan això passa les federacions del país han de fer eleccions per renovar la junta. Una d’elles és la Federació de Bàsquet, que està passant per una situació delicada. Tot i això, el seu president, Manel Fernàndez, es veu amb forces i amb motivació per aspirar a la continuïtat. Així ho assegurava ahir al Diari. “Em vull presentar a la reelecció amb l’objectiu d’estar quatre anys més. Però no per viure en la inòpia, sinó per seguir treballant. Eixugar el deute [uns 50.000 euros] seria la darrera qüestió que em motivaria a seguir. El deute l’eixugarem de la manera que sigui. No em fa por. Trastoca alguns plans però no és el que més em preocupa.” I va incidir en les qüestions esportives, tot afirmant que “el que em motiva és poder lluitar i trobar els suports necessaris per seguir treballant i tenir un programa esportiu ambiciós i no haver de llençar la tovallola”.
Encara no hi ha data per a les eleccions, i de moment cap altre aspirant ha manifestat el seu interès per optar a la presidència, que ostenta Fernàndez des d’aviat farà 26 anys. “Si ve algú interessat i posa molts diners damunt la taula, on he de signar?, comentava sobre aquesta possibilitat.
Un dels aspectes que més preocupa Fernàndez és el futur del programa de bàsquet 3x3, que ha impulsat de la mà del director tècnic, Jaume Tomàs, i la continuïtat del qual corre seriós perill. Al respecte, el dirigent assegurava que “sempre queda un bri d’esperança, però la realitat és la que hi ha, pura i dura. Aviat farem una reunió amb la gent del programa, jugadors i professionals, i prendrem una decisió. El més lògic i normal és que cancel·lem ara el programa. S’han acabat les competicions del 2016, i el més normal és acabar-ho aquí i si sorgeix alguna cosa ja el tornaríem a engegar”. Fernàndez, que agraeix el suport institucional que han rebut (Govern, COA, mitjançant Solidaritat Olímpica, i comú d’Escaldes-Engordany especialment), troba a faltar “més implicació per part privada. I més tenint en compte que el programa del 3x3 té rellevància, èxit i ha donat a conèixer Andorra d’una manera com mai fins ara, traient-la del nucli dels països petits”. El president de la FAB admet que “vam pecar de massa optimistes” quan van tirar endavant l’ambiciós projecte esportiu sense tenir garantida al cent per cent el seu finançament.
REPORTATGE
Els jamaicans del 3x3
Jaume Tomàs traspua bàsquet. És, amb Manel Fernàndez, l’impulsor al país del 3x3. Aquell que ara fa anar de corcoll la federació. Com a director tècnic hi creu com ningú i ha sabut trobar la clau perquè Andorra, la petita Andorra, hagi disputat enguany el Campionat del Món de Guangzhou (Xina) i el Mundial d’Astana (Kazakhstan) en la categoria sub-18. Masculins i femenins. I donant guerra. Per això l’emprenya que el programa 3x3 pugui ser flor d’un any. Ahir hi reflexionava. I comparava la seva aposta amb la d’un equip exòtic del qual es va arribar a fer una pel·lícula. “Potser sí que som com aquells jamaicans que van participar en bobsleigh als Jocs de Calgary 1988. Uns somiadors que ens hem agradat a nosaltres mateixos i que hem confós la valentia amb la inconsciència”, apuntava. I descobria com els jugadors sèniors van haver de pagar-se el menjar en un fast food perquè la federació no podia assumir el cost. Màxima implicació. La que demana a qui pugui ajudar. “Si algú hi creu, l’estem esperant. Ja sap on trobar-nos”, llança. Algú recull la pilota?