ACB LLIGA ENDESA
Aquell triomf únic
En els 10 partits en què el BC Andorra i el Reial Madrid s’han enfrontat, només un ha caigut del costat tricolor. Va ser fa 21 anys, i en aquell partit hi van participar jugadors com José Luis i Toño Llorente o Pablo Laso, entre altres històrics.
Aquell triomf únic
Els precedents entre un equip gran i un de no tant afavoreixen gairebé sempre el gran. És el cas, per exemple, del Reial Madrid i el Bàsquet Club Andorra (BCA). Els dos conjunts s’han vist les cares 10 vegades i quasi totes les victòries han caigut del costat blanc. Però no totes. Hi ha un únic partit en què el triomf va ser tricolor.
Cal remuntar-se al 21 de gener del 1996, gairebé 21 anys, per trobar la vegada en què el BCA va ser capaç de vèncer un històric com el Madrid. El partit va acabar amb un 78-75 i es va disputar al Poliesportiu. D’aquell matx se’n poden extreure moltes curiositats. La primera és que a les files dels madrilenys hi havia un jove Pablo Laso que va jugar els 40 minuts de partit, com també ho va fer el jugador del Festina, aleshores, Conner Henry, que va ser l’home del matx, amb 26 punts. Altres històrics com José Luis i Toño Llorente van ser presents a la banda tricolor, que estava conformada per només set jugadors. Tampoc n’hi havia gaire més del costat blanc. Eren nou, entre els quals hi havia alguns mítics, a banda de Laso, com Zoran Savic o l’actual presentador de Movistar+, Nikola Loncar.
“Aleshores hi havia menys rotacions i la norma que si un jugador estava jugant bé no se’l canviava. Per altra banda es jugaven menys partits i hi havia menys exigència”, recorda José Luis Llorente, que hi afegeix, en to de broma: “segur que vam guanyar perquè Pablo Laso va jugar els 40 minuts”. Curiosament l’actual entrenador dels blancs només va poder anotar vuit punts i repartir cinc assistències en tot el temps que va ser a la pista, tot i que Llorente va tenir una actuació molt similar: vuit punts, sis assistències en 36 minuts i mig.
Les estadístiques, evidentment, no és un dels records que té el val·lisoletà d’aquell duel. De fet, són poques les coses que encara li queden a la memòria del partit, però una d’elles és que “li teníem moltes ganes al Madrid perquè era l’únic equip de la lliga a qui no havíem pogut vèncer encara. Ho havíem fet amb el Baskonia i el Barça, però el Madrid el teníem pendent”.
El Festina de la temporada 1995-1996 va crear un precedent que 21 anys després no s’ha repetit, tot i haver tingut ocasions clares d’haver-ho fet. Per exemple, a la pista del Reial Madrid fa només dues temporades, un cop de dits de Gustavo Ayón a l’últim segon va evitar la desfeta blanca i la segona victòria tricolor (84-83). També en el primer curs del Festina a l’ACB, el 1993-1994, la victòria andorrana va estar a prop (87-85) al Palacio de los Deportes. Les altres set derrotes del BCA són clares, especialment la de la temporada passada (107-78). Avui es crearà un nou precedent i en mans de l’actual MoraBanc està sumar la segona victòria contra el Madrid o deixar aquell triomf com a únic.
