El precedent, Granada 1995: triple final i eliminació

La història és molts cops capritxosa. I ara torna a unir 22 anys més tard Alberto Herreros amb el BC Andorra. Quan l’ara director tècnic del Reial Madrid, rival avui del MoraBanc, jugava a l’Estudiantes va ser el botxí dels andorrans en l’única participació de l’equip del Principat a la fase final de la Copa. Va ser el 2 de març del 1995 i un triple de l’aler estudiantil –va anotar 28 punts– quan faltaven 4 segons per al final va fer fora de Granada els d’Edu Torres. Pere Pràxedes era aleshores segon del tècnic català al Festina i guarda “un bon record” d’aquella Copa. Tot i que la cistella decisiva d’Herreros va fer mal. “Recordo sobretot el marcador, 87 a 86, i el triple final. Se’ns va quedar cara de ximples, però vam fer un bon paper”. Pràxedes assenyala que aquell Festina “era un bon equip. Feia tres anys que érem a l’ACB i hi havia una bona combinació entre jugadors de fora, Ricky Brown, Conner Henry i Eric Anderson, amb els espa - nyols. Érem competitius i els resultats ho van demostrar. Vam entrar als play-off i l’anysegüent, el de la desfeta, vam jugar la Korac”. Un d’aquells jugadors era l’aler Quique Villalobos, ara vinculat al bàsquet per la seva faceta de representant. Reconeix que va fluix de memò- ria i, encara que costi creureho, assegura “no recordar aquell partit ni cap circumstància especial. Sé que vam perdre”. Efectivament. De res van servir els 22 punts i 11 rebots de Ricky Brown ni la reacció andorrana, amb els germans Jou i Toñín Llorente en pista. Herreros, el més llest de la classe, va dictar sentència.

De Granada 1995 a Vitòria 2017. Tant Pràxedes com Villalobos destaquen la fita assolida per l’equip de Joan Peñarroya i veuen opcions de fer saltar la sorpresa. “La Copa és una competició oberta. A un partit pot guanyar qualsevol”, sentencia l’aler. “Tenim un equipàs i si tenim sort i estem encertats tenim opcions”, apunta el tècnic.