Adéu polèmic
El MoraBanc fa un partit excel·lent i posa contra les cordes al Reial Madrid fins al darrer segon
Il·lusió era tot el que transmetia el MoraBanc des que es van classificar per a la Copa del Rei fins que va trepitjar la pista del Fernando Buesa Arena ahir. No li faltava ni ambició, ni ganes, ni talent ni un plantejament tàctic a l’altura del que es demanava. No es podia exigir més del que ja havien donat els jugadors perquè s’havien guanyat el respecte de tota una ACB classificant-se per a la Copa.
Però ningú va dir que s’aturarien només arribar a Vitòria, més aviat el contrari. Volien guanyar-se el respecte de tothom també a la Copa. Aquesta mateixa il·lusió no la van abandonar en cap moment durant els 40 minuts del partit de quarts contra el Reial Madrid d’ahir. Primer, van transformar aquest sentiment en una defensa molt intensa que va descol·locar completament el conjunt blanc d’inici. No es va acabar de transmetre en l’atac, però el MoraBanc va afrontar els primers 10 minuts sent superior a un Madrid que ho fallava tot (1 de 10 en triples en aquest període) gràcies al mur defensiu andorrà (15-23).
La il·lusió es va convertir en potència al segon quart. Un triple de Burjanadze posava el 21-37, màxima diferència, i feia aixecar tot un Buesa Arena entregat al rival del Madrid, és a dir al MoraBanc, que veia com més del 75% d’un pavelló amb gairebé 15.000 persones l’estava animant. Els de Pablo Laso van reaccionar i van minimitzar la sagnada abans d’enfilar el camí a vestidors gràcies a un Anthony Randolph que estava sol (33-43).
La il·lusió es va transformar en una mica de nerviosisme al tercer quart. Igual que en l’enfrontament que van tenir al WiZink Center a principis de gener, els blancs van sortir del vestidor a reduir la diferència recolzant-se en el talent dels seus. I a poc a poc va anar retallant diferències, també perquè va arribar el pitjor tram de desencert andorrà. Així, el Madrid va remuntar i es va arribar a situar dos punts a sobre amb un triple de Llull. Però els de Peñarroya no van baixar els braços i van afrontar l’últim quart per davant (56-59).
Aquesta il·lusió es va transformar en tensió màxima al darrer parcial. Perquè lluny de deixar de creure, ni per un instant, l’equip es va engrescar el darrer quart impulsat per un Buesa Arena entregat. Ni tan sols anar per darrere en el marcador un últim període d’infart els va fer abaixar els braços i van arribar a anar-se’n a un 75-82 amb un triple d’Schreiner. I al final ho van tenir més a prop que mai. Es van quedar a res. Anaven guanyant de quatre a l’últim minut, però els detalls i les greus errades arbitrals van acabar amb les altíssimes aspiracions del MoraBanc. Primer, unes passes xiulades a Shermadini dubtoses i després un clar camp enrere de Llull no xiulat podia haver canviat el resultat final. Randolph va empatar a falta de 4’’7, Albicy va errar i el matx va anar a la pròrroga, on no hi va haver res a fer (99-93). Partit impressionant sense premi. I amb polèmica.
VESTIDORS
T. Schreiner, Capità del MoraBanc
“És per estar orgullosos”
“S’ha repetit el de Madrid. Hem jugat un molt bon partit i hem estat a punt de guanyar. La jugada de Gio, anant +4 i 50’’ i ens xiulen passos... Però bé, és per estar orgullosos del partit fet. Llàstima”, comentava.
D. Navarro, Capità del MoraBanc
“Estem molt fotuts”
Navarro parlava dels passos de Shermadini i del camp enrere de Llull. “Són jugades clau. Ho hem tingut molt a prop i ara estem molt fotuts. Volíem guanyar, però no ha pogut ser. Estem orgullosos, però molt fotuts.”
Guille Colom, Jugador del MoraBanc
“Ho hem tingut a tocar”
L’andorrà Guille Colom no amagava la ràbia. “És una llàstima. Hem fet el partit que volíem, amb ritme, defensa, controlant el rebot, sent agressius... ho hem tingut a tocar i crec que ens mereixíem guanyar.”