Ciclisme
'Revival" Jan Ullrich
L’ex-ciclista alemany rememorarà l’estiu vinent el vintè aniversari de la seva victòria a Arcalís, que el
va catapultar al triomf en el Tour del 1997
Ullrich inicia una nova era del ciclisme amb una victòria antològica a la Coma d’Arcalís. Aquest era el titular del Diari el 16 de juliol de l’any 1997. Un dia abans el ciclista alemany havia conquerit amb autoritat la victòria en l’etapa andorrana del Tour. Als 23 anys el corredor del Telekom, que havia iniciat la ronda francesa com a guardaespatlles de Bjarne Riis, vigent campió del Tour, va posar a Andorra la primera pedra per guanyar la que seria la seva única victòria a la Grande Boucle. Darrere seu van arribar a la meta d’Arcalís el tristament desaparegut Marco Pantani i el francès del Festina, Richard Virenque. Aquella va ser una etapa de les que ara els organitzadors ni es plantegen, amb 252,5 quilòmetres i sis ports de muntanya, amb Envalira, el coll d’Ordino i l’ascensió a Arcalís en territori andorrà. Gairebé vuit hores sobre la bici i un espectacle que encara es recorda.
Aquest estiu la fita d’Ullrich complirà vint anys i el ciclista tornarà a Andorra per celebrar-ho. El retorn serà de la mà de l’empresa Andorra Road Bike, que organitza rutes cicloturistes pel Principat. L’exciclista, que es va retirar el febrer del 2007 amb l’estigma del dopatge en la seva trajectòria, vindrà acompanyat per un grup de 40 cicloturistes holandesos que viuran tres jornades de convivència a Andorra.
“El primer contacte el van fer en una fira de ciclisme a través d’Anneke van de Wal, del grup Hotels Nòrdic. Després vam seguir parlant i amb la col·laboració d’una empresa com la nostra d’Alemanya hem aconseguit que vingui Jan Ullrich perquè fa vint anys de la seva victòria a Arcalís i per rememorar aquell moment”, explicava ahir al Diari Adriana Díaz, propietària d’Andorra Road Bike. Durant l’estada del campió alemany, que té en el seu palmarès un triomf a la Vuelta a Espa-nya (1999), dos títols de campió del món contrarellotge (1999 i 2001) i dues medalles als Jocs Olímpics de Sidney 2000 (or en ruta i plata en contrarellotge), l’organització li té preparades “algunes coses xules. Li entregarem algun detall commemoratiu dels vint anys de la seva fita i comptarem amb la col·laboració d’Emili Pérez i de la gent de l’Sprint Club”.
El tour d’Ullrich i del seu grup per les carreteres del Principat inclou dos dies de circuits cicloturistes més la participació d’alguns d’ells en la Volta als Ports d’Andorra, el diumenge 16 de juliol. La primera jornada els participants coneixeran el coll de la Gallina i Beixalís i recorreran 84 quilòmetres amb sortida i arribada al Tarter. El 15 de juliol el menú muntanyenc passa primer pel coll d’Ordino pel vessant de Canillo en direcció a Arcalís, on es recordarà la victòria d’Ullrich. La jornada acabarà amb el descens d’Arcalís i una nova ascensió al Coll d’Ordino, aquesta vegada per la cara ordinenca. 83 quilòmetres, que per a alguns serà l’aperitiu per als 110 quilòmetres i 3.200 metres de desnivell acumulats de la Volta als Ports. La participació d’Ullrich a la prova que organitza l’Agrupació Ciclista Andorrana, que arriba al 40è aniversari, no està confirmada. En aquest sentit Adriana Díaz indicava que “a hores d’ara no sabem si hi participarà, estem esperant que ell ens digui alguna cosa. A nosaltres ens agradaria que estigués a la sortida”. Sobre la resta del grup d’holandesos, la propietària d’Andorra Road Bike va assenyalar que “primer hem de determinar el nivell que tenen. Abans de la Volta als Ports hi ha dues jornades amb més de 80 quilòmetres, força exigents i hem de veure si podrien acabar”. Al marge d’Ullrich, l’organització espera comptar amb altres figures del ciclisme dels anys 1990 i hi ha confirmada la presència de l’alemany Marcel Wüst, un esprintador amb 120 triomfs d’etapa.
1997
Podi esquitxat pel dopatge
El podi d’Arcalís, amb Jan Ullrich, Marco Pantani i Richard Virenque, va estar esquitxat pel dopatge. Ullrich, anys més tard, va ser sancionat per la seva implicació a l’operació Puerto. Anys després, ell mateix va reconèixer que es va dopar. Pantani va ser acusat de prendre substàncies il·legals –va ser desqualificat del Giro quan anava líder per hematòcrit alt– i Virenque va caure amb el Festina al Tour 1998. Era un altre ciclisme.