Ainhoa Fernández
“No tornaria enrere. A Vílnius vam fer història”
La jugadora del combinat nacional va anteposar el premundial a la feina i va ser acomiadada
“No tornaria enrere. A Vílnius vam fer història”
Una de les porteres de la selecció andorrana de futbol, Ainhoa Fernández (23 anys), va ser acomiadada d’un conegut hipermercat de l’avinguda Meritxell un dia abans de viatjar amb el combinat nacional. Va haver de triar entre la feina o disputar el Premundial a Vílnius i no ho va dubtar. Finalitzada la cita futbolística exposa el que va passar amb el seu comiat, en quina situació es troba i com va anar l’experiència a Vílnius.
Quan heu de viatjar amb la selecció, com ho gestioneu?
La majoria alternem la selecció amb una altra feina. Quan hi ha una cita avisem amb temps als nostres llocs de treball, perquè la convocatòria no la sabem fins una setmana abans. Aleshores demanem vacances i si anem convocades doncs estem amb la selecció, i si no, les fem.
Amb quant temps d’antelació va avisar on treballava?
Amb força mesos. En el moment que vaig saber que hi havia el Premundial ho vaig dir i en un primer moment em van donar el vistiplau. Vaig anar-ho recordant diverses vegades i de fet ho tinc tot per escrit al WhatsApp. Al cap i a la fi només és la meva paraula contra la de l’empresa.
Com explica el moment del seu comiat?
Vaig donar el justificant i per tant, creia que era un sí. Ara bé, el dia abans de marxar cap a Vílnius em van trucar els de recursos humans i un cop a l’oficina em van explicar que no em donaven les vacances perquè venia d’una baixa d’una setmana arran d’un esquinç. També em van comentar que aquells dies hi hauria un volum molt gran de feina en una secció nova per a mi en la qual no tenia experiència, ja que m’havia incorporat feia pràcticament res.
Va tenir dubtes a l’hora de rebutjar la feina?
No tornaria enrere, malgrat que sé que trobar una feina amb els caps de setmana lliures per poder competir serà difícil. Crec que tenim una sort increïble de poder anar amb la selecció i tot i que sabia que potser no disputaria cap minut hi volia ser, perquè vam fer història.
Li ha resultat estrany haver-se trobat en aquesta situació?
Som un país petit. El futbol professional és molt difícil i el femení, ja ni t’explico.
Va viure moments de desmotivació a la concentració?
A l’habitació de l’hotel estava enviant currículums, però estar allà va ser màgic. Vius amb tot l’equip les 24 hores, aprens moltíssim i t’enfrontes a altres seleccions superiors. No vaig voler donar-hi massa importància.
Té el suport de la Federació Andorrana de Futbol? Espera algun tipus d’ajuda?
Tinc el seu suport complet. La decisió ha estat meva, i si ho fan per mi també ho haurien de fer per les altres. Estic sense feina però buscant-ne. M’aferro a la filosofia del meu entrenador, que sempre ens diu que anem amb compte amb el que somiem, que es pot complir.
Quin balanç faria de les actuacions de l’equip a Vílnius?
Del primer al tercer partit hi ha hagut una millora quant a concentració i defensa. Al principi hi havia nervis, però ha estat un màster impressionant. Hem jugat i combinat amb sentit i no fa justícia parlar només dels resultats. Ho hem donat tot, hem posat el cos i fins i tot la cara.
Una conclusió final del que ha suposat aquesta cita per a vostè?
A mi no m’ha agradat perdre la feina, però tinc la gran sort de no estar en una situació límit. Una jugadora es va endur el portàtil per treballar i d’altres no cobraran els dies que van marxar. El que m’agradaria treure de tot és que 18 andorranes hem fet història i s’ha jugat molt bé.