Reportatge
Adeu a l'estimat 'Putxo'
Mor als 53 anys Josep Maria Soler, un dels Special Olympics més implicats i coneguts, sobretot en el món del futbol, en què sempre serà recordat per xutar un penal al porter contrari abans de cada partit de l’època quan l’FC Andorra jugava a segona divisió B.
Adeu a l'estimat 'Putxo'
És feia estimar molt.” Aquesta és la frase que han repetit tots aquells que coneixien Josep Maria Soler, sempre reconegut com el Putxo. Ahir va morir als 53 anys, una edat avançada per a persones amb síndrome de Down com ell. En tots aquests anys ha deixat empremta a moltes escales de la societat andorrana, però ho va fer especialment en el món de l’esport i sobretot del futbol, dels quals n’era un apassionat. En l’època daurada de l’FC Andorra a la segona divisió B entre els anys vuitanta i noranta assistia a cada partit, però la implicació anava molt més enllà de l’assistència al camp.
Tothom el recordarà sempre pel seu icònic xut de penal al porter rival just abans de l’inici de cada enfrontament. Els contraris i l’àrbitre col·laboraven sempre perquè el Putxo tingués el seu moment de glòria sobre el terreny de joc cada 15 dies. Li marcava la posició al porter, situant-lo a prop d’un pal per poder marcar, llançava l’esfèrica al fons de la xarxa i el públic li donava una ovació gegant. Després, saludava el col·legiat i el partit començava. I així durant més d’una dècada i mitja. Tot plegat sempre lluint la samarreta de l’equip. Fins i tot, una vegada va agafar un porter despistat mentre es preparava per al matx. Quan va veure de reüll que algú vestit de tricolor li intentava marcar es va endur un bon ensurt i va saltar per la pilota. Per sort per a ell, el gol no va comptar, tot i que l’havia fet un jugador de l’equip.
“Era una persona molt entranyable i una part del partit. Quan ell no hi era el trobàvem a faltar i demanàvem sempre on era”, explica Jesús Julián Lucendo, un dels històrics de l’FC Andorra. I és que el Putxo sempre es trobava al vestidor i es convertia en un integrant més de la plantilla. “Demanava que li fessin massatges i tot”, recorda Santiago Marín, un altre dels membres del club tricolor a l’època. Fins i tot, si calia “quan perdíem un partits ens feia alguna esbroncada i tot”, assenyala el porter i actual seleccionador, Koldo Álvarez. A ell també li va llançar algun penal en altres moments. “De tant en tant em deixava, però no sempre”, comenta el tècnic de l’absoluta. El que era clar, tal com expliquen els tres exjugadors de l’FC Andorra, és que el Putxo “era un membre més de l’equip”. Els seus pares regentaven un restaurant al costat del camp, per la qual cosa “ho tenia a prop i sempre venia”, explica Marín.
Més d’una dècada i mitja xutant penals al porter rival el van consagrar i va quedar com una tradició intocable en els partits de casa. Un fet que no es veia a cap altre camp de la lliga. Molts el recorden per això, però la seva empremta anava molt més enllà. Era un dels grans implicats dels Special Olympics i practicava molts esports. Evidentment, un era el futbol, però també feia natació i en el que destacava més era en bàdminton, en el qual va arribar a assolir els resultats més importants de la seva llarga carrera en els múltiples campionats d’Special Olympics en què va participar. “Des dels inicis sempre va estar amb nosaltres i s’implicava molt. Era molt participatiu, sempre venia a entrenar i sentia els colors d’Andorra allà on anava”, exposa el director esportiu dels Special Olympics, Isaac Benlluch.
Tant ell com els històrics de l’FC Andorra coincideixen que tenia una personalitat única. “Era molt catxondo, sempre estava animant, i el recordo fent moltes bromes. Tenia molt bon humor”, explica Benlluch. “Era tot un espectacle i una persona molt maca”, indica Marín. “Transmetia sempre molt bones sensacions”, hi afegeix Lucendo. Totes aquestes qualitats el van convertir en algú molt estimat per tots aquells que el coneixien i havien compartit moments amb el Putxo. Els últims anys de la seva vida ja no es va implicar tant amb l’esport, però es va assegurar durant els anys previs de deixar l’empremta marcada.