reportatge
Els dos germans Miquel jugaran en països diferents
Els germans Llorenç i Gerard Miquel competiran la temporada vinent a primera línia de l’hoquei italià i espanyol, respectivament, complint així els seus somnis. La passió que els ha transmès el pare ha estat el factor clau que ha portat els dos jugadors al més alt.
Són actualment els dos grans referents de l’hoquei andorrà i apunten a ser els líders de la imminent futura selecció andorrana absoluta. Llorenç i Gerard Miquel viuran a partir del setembre una temporada al màxim nivell de la lliga italiana i espanyola, respectivament, i compliran així els seus somnis de situar-se al més alt de l’hoquei. El germà gran, Llorenç, ja va poder tastar el sabor de l’OK Lliga amb el Vilafranca, però aquesta vegada farà les maletes i se’n va cap a una destinació que sempre l’havia atret molt des que va jugar-hi un Europeu amb la selecció: Itàlia.
Després d’unes setmanes buscant club per compaginar el seu Erasmus en l’enginyeria de ponts i camins a Pàdua, prop de Venècia, la setmana passada va signar amb l’Hockey Thiene, recentment ascendit a la Sèrie A que aposta pels joves. “Tenim la sort d’haver participat en Campionats d’Europa amb la selecció i es pot conèixer molta gent. El seleccionador d’Itàlia em va ajudar, em va posar en contacte amb persones d’allà i de seguida vaig trobar equips interessats”, explica Llorenç. Finalment s’ha decantat per un que “dona oportunitats als joves”, que a més “ha pogut fer un equip interessant aquest any”.
Unes condicions similars van fer que Gerard Miquel acabés decidint fitxar per l’Igualada HC en la seva primera experiència a l’OK Lliga. A més, els pares són d’allà i és, d’alguna manera, una estrena a casa. Això, però, no va ser decisiu a l’hora de fitxar pel club de la capital de l’Anoia. “Em fa especial il·lusió jugar a l’Igualada, però aquest no va ser un factor, simplement vaig veure que té un bon equip i que l’entrenador confia en els joves. Així puc tenir minuts, que és el que necessito”, assenyala el jugador andorrà.
El que farà encara més especial aquesta temporada és que per primera vegada els dos germans coincidiran a l’elit, malgrat no fer-ho a la mateixa lliga. Gran part de culpa que això hagi acabat sent així és del seu pare, Llorenç. Va aconseguir una OK Lliga en la seva època de jugador i entre partit i partit els seus fills corrien pel costat de la pista amb un estic a la mà practicant i autoinculcant-se la passió per aquest esport. “Estic molt orgullós d’ells, no em puc queixar per res”, explica el pare, que puntualitza que si han acabat arribant a equips de primera divisió és perquè ells “han decidit tirar per aquest camí”. No obstant això, si l’exjugador no els hagués proporcionat els patins i l’estic perquè juguessin al menjador de casa mai haurien arribat a aquest nivell. “Ens va transmetre la passió per aquest esport, i ha estat molts anys amunt i avall darrere nostre veient els partits. Al final tants esforços i sacrificis han servit”, indica el fill gran.
El renascut combinat nacional absolut apunta a estrenar-se el 2018 a l’Europeu d’Itàlia. Serà llavors quan es podrà veure la rellevància que té el fet que els germans Miquel siguin al nivell més alt.