reportatge
Intensiu abans del Mundial
Adel Mechaal i Pol Moya comparteixen un entrenament a l’Estadi Comunal per preparar-se junts per al Campionat del Món de Londres. L’andorrà ja ha viatjat a la capital anglesa, on dissabte tancarà la temporada amb la disputa de les sèries dels 800 metres llisos.
Intensiu abans del Mundial
El campió d’Europa Adel Mechaal es va deixar caure dimarts per Andorra per compartir un intensiu entrenament amb Pol Moya just abans de marxar cap al Mundial de Londres, on dissabte l’andorrà disputarà la prova dels 800 metres llisos, mentre que el català farà els 1.500 metres més endavant. Ambdós van córrer junts a l’Estadi Comunal pensant en les seves respectives imminents curses de la cita mundialista, un fet que ja s’ha donat en ocasions anteriors com, per exemple, l’estiu passat en les jornades prèvies als Jocs Olímpics de Rio. Aquesta vegada, el migfondista d’origen marroquí només hi ha pogut passar un dia, abans de tornar a Font Romeu, on s’entrena habitualment. Mechaal tot just ha deixat enrere la seva difícil situació arran de la sanció per dopatge, de la qual va ser declarat innocent el 25 de juliol pel Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) en haver estimat el recurs que ell mateix va interposar.
Aquesta resolució li va permetre poder centrar-se de ple en Londres mentre entrenava al Principat en la sessió, única però profitosa, que va realitzar acompanyat per Moya. “Va molt bé compartir entrenament, sobretot perquè aquí, a Andorra, normalment estic sol i així passo a entrenar amb gent que, a més, té més nivell. No té res a veure una cosa amb l’altra i em va ajudar molt”, explica Moya, que quan és a Barcelona té el seu grup habitual però a Andorra està amb el seu pare i entrenador, Joan Ramon Moya, i gairebé ningú més.
Aquest dissabte posarà el punt final a la temporada, que per a l’andorrà haurà estat positiva “passi el que passi” al Mundial. “En general el balanç és bo perquè he fet marca personal i rècord d’Andorra, que era l’objectiu principal, a més de les medalles de San Marino, tot i que l’any passat proporcionalment va ser millor”, accepta Moya. I no és per menys perquè la campanya passada va posar el llistó molt amunt. Va protagonitzar la millor actuació andorrana de Rio 2016 i va baixar la seva marca en quatre segons. A més, va destacar en l’Europeu i el Campionat d’Espanya, per la qual cosa va ser el gran any de l’atleta andorrà, que va veure com rebia el reconeixement al gran any la Nit de l’esport amb el premi a millor promesa d’estiu.
Aquesta campanya també ha estat bona per a Moya. No fins a extrems com l’anterior però sí amb actuacions remarcables, com ara l’assolida al Campionat de Catalunya a final de juny, en el qual va assolir el principal objectiu de la temporada, el rècord d’Andorra (1’48’’13). A més, a inici d’aquell mateix mes es va penjar dos metalls als Jocs dels Petits Estats en els 800 i 1.500 metres. Per contra, no va classificar-se per a la final a l’Europeu, objectiu que s’havia fixat, i al Campionat d’Espanya tampoc va acabar on volia.
La temporada encara no ha acabat i Moya somia rebaixar encara més el seu registre per posar la cirereta a un nou curs remarcable. “L’objectiu és fer el millor paper possible i una nova marca personal. Crec que puc arribar a 1’47’’”, exposa l’atleta del Principat. Evidentment, passar de ronda és gairebé impossible. De fet, la mínima per poder participar era d’1’45’’9 i ell hi ha entrat per invitació, per la qual cosa ja es veu l’elevat nivell que es trobarà, malgrat que faltarà l’actual campió olímpic, David Rudisha, per lesió. “Competir en un Mundial contra els millors és massa complicat encara. Ser-hi ja és un premi, però en un anys espero poder competir de tu a tu amb tothom”, explica. L’objectiu en aquest sentit és poder-ho demostrar a Tòquio 2020 classificant-s’hi amb la mínima necessària d’1’46’’0. “Ho puc aconseguir si entreno molt”, assegura l’atleta andorrà.
De moment aquesta és una fita que es marca a més llarg termini, però analitzant la progressió que ha fet l’atleta, i tenint en compte la seva edat, sembla viable poder-lo situar en un nivell superior si manté la línia ascendent, ja que cal recordar que no fa ni cinc anys que es dedica de ple a l’atletisme.